L'esquí, una necessitat

Jordi Darder Bustins. girona.

La Generalitat acaba d'adquirir per 1,9 milions d'euros l'Estació d'Esquí de Vallter 2000 i posar-la en marxa costarà mig milió d'euros més. Sí, ja ho sabem que això crearà llocs de treball, però qui anirà a esquiar aquest 2012/13? Hi haurà neu? Davant la situació actual en què moltes escoles bressol han de tancar, els col·legis pateixen la manca de professors, els hospitals acumulen llargues llistes d'espera, etc., no és de sentit comú invertir aquests 2,4 milions en l'empresa social que beneficia ara mateix qui més ho necessita? O bé pagar primer les factures pendents de pagament a les empreses que presten serveis a la Generalitat i de les quals també depenen molts treballadors? Els diners es fonen però la neu també...

Ensenyament i tradició

Mercè Saurina i Clavaguera. Quart.

Sóc mare de dues nenes que estudien a l'institut de Vilablareix on, aquest curs, com a molts instituts de les comarques gironines, l'horari és intensiu. Aquest fet suposa que, entre que surten de classe, pugen al transport escolar, baixen a la parada i caminen fins a casa, cada dia arriben a quarts de quatre. Tot i que em sembla bé la jornada intensiva, crec que seria molt millor poder arribar un xic abans. Sé que es va demanar, des del centre educatiu, poder escurçar a cinquanta-cinc minuts les darreres sessions del matí i així es podia guanyar un quart, però aquesta petició no va ser atesa per la delegació d'Ensenyament. Tot i així, a instituts de Figueres, Banyoles, Celrà, La Bisbal, Santa Coloma... se'ls ha autoritzat a suprimir cinc minuts d'algunes classes. M'informo de la qüestió i es veu que se'ls ha concedit aquest privilegi perquè, en aquests llocs, "és tradició fer-ho així". Ah! Una raó profunda. L'institut de Vilablareix tot just és el cinquè curs que funciona i, evidentment, de tradicions, ben poques. De fet, per no tenir, no tenen ni edifici... Això, però, em fa adonar del pes tan important de la tradició en el Departament d'Ensenyament. Per aquesta raó, no paro de preguntar-me com és que la meva filla ha estat tres setmanes sense professor de Ciències Naturals si, abans, era tradició cobrir les baixes del professorat amb certa celeritat... Deu ser que hi ha tradicions i tradicions hi ha.

El final del túnel?

Carles Mallart. girona.

Alguna cosa positiva es mou, i no és broma. Les crisis anteriors ens han ensenyat que els primers agents que noten la sortida de la crisi eren per aquest ordre, 1r els arquitectes, 2n els notaris, 3r les entitats bancàries i 4t, la societat civil. Ja fa un parell de mesos que els profesionals de l'arquitectura estan notant cosetes, diguem-ne moviments, dels seus clients, dibuixos, projectets, estudi de possibilitats per desenvolupar algun solar, els segons que estan notant coses i l'ordre s'ha invertit són els Bancs, de moment les notaries no han notat res (perquè es fan les coses amb fons propis sense declaració d'obra nova) i la nostra societat de moment ben poc, o ?gai?rebé res. També llegeixo, i cal llegir entre línies, segons DdG del dia 18, que l'indicador de pisos nous s'ha incrementat un 5% en un any, poc però important. Si en breu s'acaba el tema del rescat virtual de l'Estat, els bancs obren una mica l'aixeta del crèdit, i els arquitectes incrementen el dibuixar per la confiança dels qui encarreguen els dibuixos, podríem gairebé dir que hauríem tocat fons i que, encara que molt lleugerament, estaríem davant d'un inici de recuperació de cara al 2013. No tinc cap bola de vidre, no sóc un visionari, ja m'agradaria, només són símptomes del mercat, l'observació del carrer, el que transmeten una colla de professionals "cosetes" i haver viscut diverses crisis 75,82,89,92/93... Em permetran explicar un acudit. Van uns amics de nit en un túnel i a meitat es veu al final una lluminària, i un diu: Mira hi ha llum al final del túnel, i li ?responen calla, calla que és el radar que esta fent ?"estralls". Bé, personalment tinc confiança de cara l'any vinent. Recuperem la confiança entre tots. Ja ens toca, oi?

Any Internacional de la Fe

Maria Casas Badia. Barcelona.

Voldria fer menció de l'Any Internacional de la Fe convocat per Benet XVI (11 d'octubre de 2012-50 anys de la inauguració del Concili Vaticà II- a 24 de novembre de 2013). És estrany que això que sembla tan perenne i universal com són els valors humans, s'hagi de celebrar amb un any internacional, però si especulem sobre el motiu que aquest fet porti a cridar l'atenció de la humanitat, és que l'home enfoca la seva mirada sobre l'objecte de la celebració, la fe. Es tracta de despertar la consciència perquè es torni a ?admirar la bellesa i l'actualitat d'aquest ?valor ?obli?dat. El Sant Pare diu a la seva carta apostòlica "Porta Fidei": "succeeix avui amb freqüència que els cristians es preocupen molt per les conseqüències socials, culturals i polítiques dels seus compromisos, al ?mateix temps que segueixen considerant la fe com un pressupost obvi de la vida comú (...) que inclús amb freqüència és negat? (punt 2). I més endavant declara: "desitgem que aquest Any susciti en tot creient l'aspiració a ?confessar la fe amb plenitud i renovada convicció, amb confiança i esperança" (pto.9). Benet XVI invita tots els homes, cristians o no, a reflexionar sobre la misteriosa permanència de la fe a l'univers.