Gràcies Intereconomía i resta de mitjans de «la caverna»
JOSEP MARIA BOSCH. GIRONA.
Fa alguns anys, fent zàping, vaig veure una emissora que es deia Intereconomía. Com que l´economia m´agrada molt, vaig deixar-la posada i, de seguida, em van impressionar les barbaritats que vaig sentir. Veient com és aquesta emissora, de tant en tant la segueixo ja que és obvi que s´ha de fer al revés del que diuen: si una cosa diuen que és bona, és que és dolenta i viceversa. Jo mai no havia estat independentista, però després de veure les autèntiques barbaritats que es diuen en aquesta TV, he arribat a la conclusió que no podem formar part del mateix Estat que aquests energúmens impresentables. Gràcies Intereconomía per ensenyar-nos el que un periodista no ha de fer ni dir, mai. Gràcies Intereconomía per ensenyar-nos el que és autèntic feixisme. Gràcies Intereconomía per fer-nos saber que una «mesa de lujo», és aquella tertúlia en què els sis tertulians, tenen tots ideologia totalitària. Gràcies Intereconomía per fer-nos veure que quan les persones «xotxegen» (Vidal-Quadras, Centeno, Mendizábal, etc.) el pitjor és fer-les sortir en antena. Gràcies Intereconomía per ensenyar-nos com es recluten els periodistes, atenent a la seva ideologia extremista. Gràcies Intereconomia per presentar-nos l´autèntica Alicia S. Camacho. A Catalunya deia que aquesta vegada treballaria pels catalans... als vostres programes, malparla dels catalans i de Catalunya. En fi, gràcies Intereconomía, per haver fitxat els pocs periodistes d´ideologia totalitària que quedaven a casa nostra. I, ja posats a donar-vos les gràcies, us demanaria que, si us plau, us oblidéssiu dels catalans i de Catalunya per sempre: ja heu aconseguit el que volíeu: que volguéssim la independència. Lamento que, si Catalunya l´assoleix els vostres periodistes es quedaran sense feina ... de què parlaran llavors?
El circ ja ha començat
ENRIC MESTRES GIRBAL. TOSSA DE MAR.
Els partits polítics ja s´estan bellugant i posicionant davant la propera cita amb les urnes. Com és natural, plenament conscients que no ho podran complir, prometran «l´oro i el moro», la independència, millor finançament, que serem «El Dorado europeu» i, fins i tot, un lloc a la dreta de Déu Pare. Però és igual, la campanya mediàtica que els mitjans de comunicació dependents de les subvencions del règim tiren endavant, fan veure garses per perdius als que càndidament s´ho creuen.
Els més eixelebrats diuen que aquestes eleccions seran plebiscitàries i que si guanyen els que volen la independència, al cap de quatre dies ja serem un nou estat d´Europa. CiU, que sempre havia estat un partit catalanista moderat, es deixa endur per aquesta onada i, com un nou flautista, vol endur-se el país cap a l´autodestrucció.
Per altra part, els partits anomenats espanyolistes, que en una situació tan dramàtica per el país pretenen liderar tots aquells que no se senten independentistes, tenen l´handicap que la seva actitud no troba el punt de fusió d´una política que, sense ferir els sentiments i la mentalitat d´una gran part del poble català, garanteixi la unitat d´uns i altres.
Engrescats en les seves picabaralles i pactes de complicitat, han muntat un laberint del qual ens serà difícil sortir. Han obert una escletxa de imprevisibles conseqüències i, com sempre, serem els ciutadans del carrer els més perjudicats. Potser seria el moment que el poble es revoltés i, en nom de la seva dignitat, no anés a votar. Una significativa abstenció demostraria a la classe política que ja estem tips dels seus tripijocs.
La gent ha de ser conscient que aquestes votacions només serveixen per veure quin partit governarà Catalunya durant els propers quatre anys i que, sigui quin sigui, seguirà endollant més familiars i amics, els hospitals continuaran a mig gas, les escoles sense mestres, seguiran retallant sous als més febles, les empreses continuaran tancant, l´atur seguirà enfilant-se, i un llarg etc. Penso que el vot l´hem de guardar per a quan sigui necessari, per si mai ens toca contestar la pregunta del milió: «Vol que Catalunya s´independitzi d´Espanya?» Aleshores serà el moment de decidir el futur del país.
Una història més
NÚRIA PIQUERAS GÍMENEZ. SANT FELIU DE GUÍXOLS.
Aquests dies de rebombori polític tothom diu la seva, escrits encertats, bajanades i una pluja d´informació i desinformació. Jo puc dir la meva, encara podem gaudir de certa llibertat d´expressió. Els meus pares varen venir a Catalunya amb divuit anys, ja tenien un nadó de tres mesos, aquí es van establir, treballant i integrant-se en el seu nou país, Catalunya. Varen tenir quatre fills més, que aquests al seu temps ampliaren la família amb un total de catorze néts, que per la seva banda ja tenen nou fills. Aquesta parella que va arribar a una terra nova per a ells amb il·lusió, va treballar fort i va educar els seus fills en el respecte i l´amor a la seva terra, Catalunya. Avui de tres persones que s´integraren a la nostra cultura, terra i llengua ja en són trenta. Com la meva família n´hi ha moltes, catalanes de nova generació però que ja hem fet dues generacions més de catalans, i aquí estem, defensant els nostres drets, alçant una senyera quan toca, demanant independència de l´estat opressor, fent costat a qui dóna la cara per la nostra terra, pensant, sentint i parlant la nostra llengua, el català. Aquesta història no és excepcional, moltes parelles varen venir un dia a Catalunya, buscant un futur que varen trobar. Estic agraïda als meus pares, perquè van encertar el lloc, per la cultura que m´han donat i per deixar-me ser el que sóc, catalana.
Els nens del futur
LLUÍS VILÀ FERNÁNDEZ. LA BISBAL.
Els nens del futur, els que viuen en el s. XL, observen a través dels grans prismàtics dels temps els seus avantpassats: els homes del s. XXI. Tenen disputes lingüístiques? es pregunten, nosaltres aquest problema no el tenim, vam desenvolupar la telepatia. Han après matemàtiques? es qüestionen, nosaltres no les necessitem perquè ja no comptem vots ni diners, la nostra moneda és l´amor. Es barallen per una pilota? És increïble! nosaltres juguem a veure qui planta l´arbre més excels. Tarden una hora per fer 1.000 km? Massa temps! Nosaltres viatgem a través del temps. Treballen per viure? no és possible! la nostra civilització viu per viure, tot és de tots. Es fan la guerra fratricida? és una desgràcia horrible! nosaltres vivim per ser feliços, la felicitat de un és la felicitat de milions. La part més extraordinària d´aquesta història és que algun dia nosaltres serem els nens del futur... Salut
