Diuen els economistes amb sentit de l'humor, que si una persona es menja un pollastre i una altra s'ho mira, estadísticament s'han menjat mig pollastre cada un. Ve això a compte perquè, segons assegura la Direcció General de Turisme de la Generalitat, aquesta temporada estiuenca ha estat quasi gloriosa per al turisme a tot Catalunya. Vaja, per tirar coets i saltar d'alegria! Pot ser que sí, que en part, sigui veritat que el nombre de turistes hagi augmentat, que ens hagin visitat més estrangers que mai, però els tècnics de l'administració que han elaborat les estadístiques oficials sembla ser que han oblidat tres detalls cap dels quals fútil.

En primer lloc que, per causa de la crisi econòmica que també assota la resta d'Europa, la major part de turistes, nacionals i estrangers, han escurçat notablement la durada de les seves vacances i, en conseqüència, malgrat que han vingut més visitants, s'han generat menys pernoctacions, i com menys pernoctacions, menys diners recaptats. En segon lloc, que la despesa dels clients efectuada en restaurants i similars, ha disminuït substancialment, ja que s'han incrementat les demandes del menú del dia i ha disminuït, de manera alarmant, el servei a la carta, que es el que de debò fa fer caixa. I com a tercer motiu, i el de més pes específic, resulta que, com molt bé va explicar el President de la Federació Gironina d'Hostaleria, l'Antoni Escudero, en el seu ja tradicional discurs de la Festa del dia Universal del Turisme que va tenir lloc el passat dia 1 d'enguany al Castell de Biart de Masserac, el mannà que ens ha caigut del cel en forma de més turistes estran?gers s'ha repartit de manera molt desigual. Mentre que Barcelona ciutat s'ha endut la part del lleó, ja que tot indica que els índexs d'ocupació han estat altíssims, a les comarques gironines, llevat d'algunes afortunades excepcions, els hotels i altres establiments dedicats a l'allotjament s'han hagut de conformar amb les engrunes; no només en la temporada baixa, quan és habitual tenir dificultats per aconseguir una ocupació alta, si no àdhuc els mesos de juliol i agost, períodes en els quals fins a data d'avui, pràcticament, cap establiment havia tingut mai dificultats per fer el ple. I ara tothom, o quasi tothom, es veu obligat en plena temporada alta a fer ofertes per emplenar, o be resignar-se a treballar a mitja màquina.

I és que, malgrat el que digui l'Administració, el cert és que la crisi, que ja fa anys que patim, s'ha accentuat aquest estiu a l'hos?taleria gironina, tant a la costa com a la muntanya, i no pas poc. Si bé el turisme rus ha augmentat i l'alemany, el britànic així com el francès, que són els més importants quantitativament, s'han mantingut, igual que el de la resta de països estran?gers, no ha passat el mateix amb el que més nodreix els establiments gironins, que és el turisme estatal i català, que ha expe?rimentat una davallada tal, que ni l'augment de russos no ha pogut equilibrar. Arri?bada és, doncs, l'hora que l'administració baixi dels núvols i es prengui de manera seriosa la crisi, deixant-se de triomfalismes bananers injustificats i es posi a treballar de manera més efectiva i sense perdre més temps per tal d'intentar redreçar la indústria turística catalana d'aquesta arduïtat que està passant. Tot això, amb el benentès que els que han d'anar al davant d'aquesta feixuga tasca, posant-hi recursos, imaginació i treball, són els empresaris, com a protagonistes que són de la pel·lícula, i també perquè serien els primers benefi?ciaris si la situació arriba a reeixir. Si es?peren que l'administració en solitari els salvi els mobles ho tenen força espinós. Amb l'agreujant que amb l'entrada en vi?gor el proper mes de novembre del maleït impost turístic que arribarà com pluja so?bre mullat -fa poc el Govern del PP ha aug?mentat l'IVA al sector- a partir d'ara els empresaris tindran la sensació que fins i tot la desastrosa temporada que acaben de patir ha estat excel·lent. I és que, com diu la Llei de Murphy, no hi ha cap situació, per do?lenta que sigui, que no pugui empitjorar.