Espanya i França, tan a prop geogràficament i tan lluny en les relacions laborals. Mentre a Espanya el diàleg social ha quedat pràcticament oblidat pel Govern, les reunions entre els agents socials, entre elles i amb els poders públics, cada vegada són més freqüents per "posar fil a l'agulla" del diàleg social obert a partir de la conferència del mes de juliol. És aquesta una primera reflexió que em sorgeix en estudiar com estan evolucionant les esmentades relacions després de l'arribada al poder de François Hollande.

Partim d'una constatació prèvia i necessària: la importància que el nou President concedia en el seu programa electoral a la concertació social, amb la proposta de la seva incorporació al text constitucional, anant més enllà del marc normatiu vigent, la llei de 31 de desembre de 2007, de modernització del diàleg social. Per al Govern, es tracta de reforçar la importància dels agents socials, sense qüestionar de cap manera la rellevància de l'actuació dels poders legislatiu i reglamentari. Sens dubte, l'obligació jurídica, menys en supòsits excepcionals, de presentar un projecte legislatiu als agents socials perquè emetin el seu parer abans d'acudir al tràmit parlamentari marca la visió de quina ha de ser la relació entre poders polítics i socials en tot allò que afecta el món del treball.

El nou marc polític i social del qual han de partir les relacions de treball, la intervenció dels poders públics i de les organitzacions sindicals i empresarials, ha quedat definit per l'anomenat "full de ruta social", que el Govern té a la seva disposició després de la celebració de la "gran conferència social" celebrada els dies 9 i 10 de juliol i que va reunir més de 300 participants del món social i de les Administracions implicades. La seva importància es posa clarament de manifest en llegir i analitzar els documents elaborats a partir dels debats, i que per al Govern ha significat ?impulsar la confiança en els agents socials i els poders territorials, potenciar el diàleg social des de la convicció, que ?comparteixo plenament, que les reformes que tenen èxit són aquelles que han estat tan ben preparades com ben acordades i concertades, i demanar a tots els subjectes ?implicats un esforç de responsabilitat ?perquè "el context econòmic i social degradat ?exigeix noves i potents solucions".

El marc general dissenyat en la conferència social ha tingut ja la seva concreció normativa, en coherència amb les propostes formulades en la campanya electoral (alguna cosa que sens dubte ha de ser important, oi?) en una norma sobre ocupació per a joves, la llei aprovada el 9 d'octubre sobre els "Llocs de treball de futur", declarada conforme a la Constitució per Decisió de 24 d'octubre de la Cort constitucional francesa, amb algunes matisacions en el seu contingut i que es refereixen al deu caràcter temporal si es formalitzen en l'àmbit públic, dirigits a joves de 16 a 25 anys amb baixos nivells de qualificació i en activitats que presentin "un caràcter d'utilitat social o mediambiental", o que posseeixin "una fort potencial de creació de llocs de treball", així com també per facilitar la inserció professional i la promoció social dels joves en el sector educatiu, en àmbits territorials en els quals es concentrin més necessitats. L'ajuda econòmica per part dels poders públics tindrà una durada entre un i tres anys, i amb caràcter general serà del 75 % del SMIC. En el supòsit de contractes de futur per a professorat es preveu que puguin percebre un import de 900 euros mensuals. A més, el beneficiari d'un contracte vinculat a una ocupació de futur disposarà d'una prioritat d'admissió durant un any a partir de la finalització del seu contracte, i quedarà obligat l'ocupador a informar de tots els llocs de treball disponibles i compatibles amb la seva qualificació i competències, quedant exempt del període de prova suposat de nova contractació. Amb caràcter general, tals contrac?tes seran formalitzats a temps complet, si bé la llei permet el temps parcial, amb acord del treballador, si les accions formatives, la naturalesa de l'ocupació o el volum d'activitat no permeten aquella durada. En aquests contractes hi haurà d'haver una distribució equilibrada d'homes i dones per sector d'activitat, i prestar especial atenció a les persones amb discapacitat o d'edat avançada.

Es troba avançat el debat sobre un altre punt d'especial rellevància, el contracte de generació que permeti combinar l'accés a l'ocupació de joves i el manteniment de les persones d'edat avançada, amb l'acord subscrit pels agents socials el 19 d'octubre i en el qual es preveuen ajudes econòmiques per part dels poders públics per permetre combinar la inserció juvenil amb contractes de durada indefinida (menors de 26 anys, tot i que en alguns supòsits pot arribar a 30) amb el manteniment de l'ocupació "sènior" (a partir de 57 anys i amb possibilitat de reduir l'edat a 55), amb diferències jurídiques coherents segons la meva opinió segons el nombre de treballadors de l'empresa. Aquesta prevista una ajuda financera per part de l'Estat tant per possibilitar la incorporació dels joves treballadors com per garantir el manteniment dels treballadors d'edat avançada.

És el debat sobre com assegurar l'estabilitat en l'ocupació i la seva adequació a les necessitats de l'empresa (per dir-ho amb paraules del document de treball elaborat pel Govern i remès als agents socials, la lluita contra la precarietat de l'ocupació i l'establiment d'un marc de seguretat jurídica i social per a expedients de regulació de feina) el terreny en el qual, de moment, les posicions dels agents socials estan més allunyades, ja que la part empresarial segueix allunyada de les propostes sobre millora de la informació i participació dels treballadors, amb defensa estricta del poder de direcció i de l'obligació de confidencialitat en la documentació que es posi a disposició de la representació del personal. Deixo aquí exposats els quatre eixos del document governamental sobre el qual les parts estan debatent i discutint per arribar a un acord, que el govern demana que s'aconsegueixi abans de finalitzar aquest any: la protecció i l'acompanyament dels treballadors, amb especial atenció per a aquells que veuen la seva ocupació amenaçada o que pateixen un elevat grau de precarietat; quins marges d'adaptació han de tenir les empreses per desenvolupar o preservar l'activitat i l'ocupació, davant els canvis que operen de manera accelerada en un context de concurrència internacional reforçada, i com superar els conflictes conjunturals; en fi, la posada en marxa d'un elevat nivell de diàleg social en les empreses i un paper incrementat dels treballadors i els seus representants en l'empresa, "tant en les accions d'anticipació com en les d'adaptació quan la situació que travessa l'empresa és difícil".

Concloc. De totes aquestes normes, propostes, acords i desacords caldrà seguir parlant, i analitzant-les, en el pròxim futur, però la constatació que el diàleg social és una peça fonamental de les relacions ?laborals sembla que ha tornat a afermar-se a França. Prendrem exemple a Espanya?