és evident que un referèndum per la independència no estava en el programa electoral de Convergència, i molt menys en el d'Unió. Però el dia 11 de setembre gairebé dos milions de catalans van deixar clar que es trobaven a anys llum de voler el pacte fiscal, i que l'estira i arronsa constant amb el Govern espanyol de torn (per acabar com sempre: cardats i pagant-los la festa), s'havia acabat. Per tant, el president Mas només podia acabar fent el que va fer: convocant eleccions per acompanyar-nos fins a un referèndum perquè diguem si volem esdevenir un nou Estat independent o no. I, finalment, deia, abandonar la política.

Escolteu, me'l crec, perquè d'altra banda no pot fer altra cosa. Sí, és cert, pot forçar la situació fins al límit de trencament amb Espanya, fins al moment de no retorn, per finalment pactar amb Madrid la permanència de Catalunya dins de l'Estat. D'acord. Però això seria el suïcidi polític de la coalició. I això Artur Mas ho sap. Per tant, no crec que s'arrisqui fent-se enrere. Ara bé, cal recordar que a més de la pròpia Convergència (que mai ha estat un partit independentista), Mas també té i tindrà en contra en Duran i Lleida i Unió, el soci petit de la coalició, els de missa, a l'hora d'intentar fer possible el referèndum, amb l'oposició de l'Estat espanyol. És a dir, que això és una aposta personal d'Artur Mas, ajudat potser per un sector independentista de CDC, però que té en contra en Duran i Lleida, Unió i bona part de Convergència (el sector unionista amb Espanya).

Per tant, i a l'hora d'anar a votar el 25-N, home, què volen que els digui: de debò que els votants independentistes han de jugar-se-la i aventurar-se votant CiU (amb totes les contradiccions i ambigüitats de la coalició i sobretot amb el que diu el senyor Duran i Lleida), quan disposen de partits inequívocament independentistes? És a dir, si ja n'estan tips de peixos al cove, de nous acords de finançament que al final sempre acaben igual: robant-nos altra vegada la cartera, de pactes fiscals impossibles i de concerts econòmics que només poden ser pels bascos, no seria hora de votar partits que porten l'assoliment de la independència als seus programes d'una manera clara i rotunda? No seria més segur, per exemple, votar Esquerra Republicana o Solidaritat? A veure, si vostè fos un ecologista convençut, s'atreviria a votar qualsevol altra formació que no fos Iniciativa Verds?

Per altra banda, tothom té molt clar que CiU guanyarà les eleccions. Ara només cal saber si serà per majoria absoluta o no. D'acord? Tanmateix, què és més important de cara a Espanya, a Europa i al món, que la coalició guanyi per majoria absoluta, o que Esquerra Republicana quedi segona, per davant del PSC i del PP? Crec que de cara a la dificultat enorme que suposarà poder celebrar un referèndum per la independència, amb l'oposició de l'Estat espanyol, seria molt més important que Convergència i ERC fossin les dues formacions més votades. Això seria més determinant que no pas que CiU obtingués la majoria absoluta i que partits unionistes com el PSC o el PP quedessin per davant d'Esquerra. Només és la meva opinió; però és evident que si després de tot el que ha passat des de la Diada el PSC i el PP tenen més vots que ERC el 25-N, ja podem plegar veles.

Certament, les previsions i sondejos apunten cap a una davallada brutal de vots i d'escons per part del PSC que el més segur és que aniran a parar a les altres dues formacions unionistes amb Espanya (i per tant que estan en contra del referèndum), PP i Ciutadans. Ara bé, així i tot, i malgrat que aquestes dues formacions puguin tenir bons resultats, em resulta impensable i inimaginable que després de la manifestació de la Diada un partit independentista com ERC quedi per darrere de formacions unionistes com el PSC o el PP. No ho entendria.

És a dir, i per intentar resumir-ho, si tot plegat és una aposta personal d'Artur Mas, abans, diu, de retirar-se de la política, i si a més només té el sector independentista del seu partit a favor (i per tant en contra l'altre, l'unionista amb Espanya), i si a sobre haurà de lluitar contra les idees unionistes d'en Duran i Lleida i les d'Unió, servidor de vostès creu que en la propera legislatura li caldrà tot l'ajut d'un partit independentista com ara ERC situant-se com a segona força política del Parlament en vots i escons.

De fet, i per anar acabant, el proper 25-N Artur Mas i de retruc CiU esdevindran àrbitres d'una confrontació entre dues maneres d'entendre Catalunya. Per una banda la unionista, amb el PSC, el PP i Ciutadans. I per l'altra la independentista, amb Esquerra Republicana, Solidaritat i d'altres partits nous que podrien obtenir representació. Molts ciutadans ja tenen decidit que no votaran ni per uns ni pels altres, sinó per l'àrbitre, per en Mas (com abans es feia pel president Pujol). Crec que, pel que fa al vot independentista, és massa arriscat. No pas perquè en Mas es pugui fer enrere, sinó perquè part de Convergència (la unionista), en Duran i Lleida i UDC em fan més por que una pedregada a finals d'estiu.