Cada cop són més els catalans que s'adonen que Franco no és mort. El franquisme té llarga vida i s'ha adaptat als nous temps: per boca d'ell parla el PP, una bona part del PSOE-"mi padre era falangista"- i els "intel·lectuals" espanyols (i alguns catalans) que firmen "manifiestos". Transició i democràcia totalitària és el mateix. El nexe essencial de Franco, la unitat d'Espanya com a dogma religiós- i fins i tot la "unidad de la tierra y los hombres d'España", que s'assembla a l'"España plural" de Zapatero-, és compartit pels unionistes, el PP, el PSOE i fins la delegació catalana del PSOE. I dintre el nucli dur d'aquesta "Unitat d'Espanya", l'altre element essencial és la imposició de l'espanyol i, per tant, la manca de drets de la llengua catalana.
És cert que l'actual debat del dret a decidir s'ha centrat en l'economia, un altre dels aspectes del domini d'Espanya: espoli fiscal i manca d'inversions de l'estat, fonamentalment. Tot i ser dades constatables, la FAES -la màquina de fabricar franquistes després de Franco- diu que és un mite, exactament com els signants del "Manifiesto" anticatalà d'El País, suposadament d'esquerres: heus aquí com Mariscal, Almodóvar, -Vargas Llosa ja sabem que és del PP-Rosa Díez i tutti quanti fan el paper brut del franquisme ideològic, això sí, amb glamour i "modernitat". Ja només faltava Sabina (i Serrat?), que ha ofert "amb orgull" la lletra de l'himne franquista a C's. No diuen res dels atacs contra la llengua catalana, com si no sentissin ploure. Simplement perquè, dins el mateix tenor, deuen creure que no existeixen ni han existit mai, com va dir el rei negacionista Borbó.
Ho saben millor que nosaltres: com acaba de declarar Andrea Riccardi, ministre italià, "on hi ha una llengua hi ha una nació". La nació catalana va indissolublement unida a la llengua; la llengua ens fa nació. Soscavar-la és convertir-nos en espanyols, amb Wert o sense Wert. Molts catalanets polítics, opinadors i periodistes sostenen el mite de què la persecució del català és una cosa de Franco: doncs no, l'han practicada els socialistes i la practica el PP. El sindicat Ustec-Stes, al seu butlletí especial Docència, acaba de publicar un demolidor informe que titula "La llengua assetjada", i que subtitula "De Felip V al Constitucional". Com diuen, "la llengua catalana pateix una perversa combinació d'assetjament moral (aquí tenim Vargas Llosa, Bono...) i d'atacs directes".
Allò que el franquisme no va poder destruir, ja fos per ineptitud, o pels anticossos que generava tot activant consciències i reaccions, Espanya ho intenta destruir ara amb eficaços instruments d'aparença democràtica i "constitucional". Aquest és el cas del genocidi lingüístic que el PP (amb el silenci còmplice del PSOE) està portant a terme a les Illes, al País Valencià i a la Franja de Ponent, on ara parlen una "modalidad autonómica" o "aragonès oriental".
Al Principat, és clar, hi troba més resistència. Per això el Govern espanyol, el PP, Ciutadans i els mitjans espanyols -de dretes i d'esquerres- ataquen la immersió a les escoles. Històricament -des del 1482, quan s'introdueix la Inquisició castellana- hi ha un pla espanyol d'extermini de la llengua catalana, i tots els atacs, vexacions, lleis, insults (tribunals, policies, polítics, periodistes..) que estem vivint quotidianament (i encara més al País Valencià, a la Franja i a les Balears) formen part d'aquest pla. Saben que la llengua catalana és la demostració més irrefutable que els catalans no som espanyols ni francesos (un català del Nord és espanyol?) que és el que fa segles -i no solament des de Franco- que intenten fer-nos creure amb rentats de cervell i tot el poder de l'estat. Simplement, ho diguin o no, volen exterminar-la convençuts que amb la seva desaparició desapareixerà també la identitat nacional catalana, les seves defenses.
Ferran Suay, professor de psicobiologia de la Universitat de València, diu que "una de les armes més potents del poder és la d'uniformar el marc a través del qual tothom ens mirem la realitat": aixequem-nos contra aquest mur totalitari, votant els partits que defensen la sobirania de Catalunya. La unió, el federalisme i altres falòrnies suposen la desaparició del català: a Espanya només hi cap l'espanyol, com ho indica el nom, i l'estat espanyol maldarà per aconseguir-ho, definitivament.
