Ara que s'ha posat de moda dictaminar quants anys fa que va començar a existir Espanya, voldria fer saber a les persones que hi estiguin encuriosides, un document que crec molt interessant. Es tracta de la reial cèdula signada a Aranjuez el 23 de juny del 1768, per Carles IV seguint la llista catalana o III segons la castellana, en la qual i entre altres coses, prohibia l'ensenyament en català a les escoles catalanes.

La cèdula comença "Don Carlos, per la gràcia de Déu, rei de Castella, de Lleó, d'Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaen, de l'Algarve, d'Algesires, de Gibraltar, de les illes de Canàries, de les Índies Orientals, i Occidentals, illes i terra ferma de la Mar Oceana, arxiduc d'Àustria, duc de Borgonya, de Brabant i de Milà, comte d'Habsburg, de Flandes, Tirol i Barcelona, senyor de Biscaia, i de Molina, & c.". Fixeu-vos que el comtat de Barcelona quedava en el quart lloc.

La primera deducció que es pot treure d'aquest text és que al món oficial, el concepte d'Espanya no hi estava gaire introduït. És de suposar que en l'àmbit dels que anaven a escola, encara menys. I no parlem dels que ni anaven a escola. En aquell temps, la paraula Espanya no deuria passar de ser un cultisme fet servir pels lletraferits.

Es pot dir, doncs, que de consciència d'unitat espanyola, res de res.

Ja sabem que als interessats en títols nobiliaris els agrada fer-los servir i posar-los un darrere l'altre. No cal amoïnar-se gaire perquè el rei o comte Carles es considerés rei de Jerusalem o duc del Tirol. Però crec que el fet que els funcionaris del seu govern li mantinguessin els títols de rei de Castella, Lleó, Aragó, Navarra, Granada, Toledo, València, Galícia, Mallorca, Sevilla, Còrdova, Múrcia, Jaen, Algesires i Canàries, comte de Barcelona i senyor de Biscaia i Molina, i no rei d'Espanya, vol dir que el concepte d'Espanya (que ni s'anomena en tota la cèdula) no existia ni administrativament.

Tampoc apareix enlloc cap referència a la llengua espanyola; sempre es parla de la llengua castellana i de la important finalitat de substituir el llatí i el català pel castellà. En canvi, fins a quatre vegades, s'insisteix en que les coses es facin "com a Castella".

És evident que el terme Espanya aplicat a un estat, nació o qualsevol altra comunitat de persones amb una certa voluntat de constituir-se com un grup diferenciat d'altres estats, nacions o comunitats, admet moltes definicions. Aquestes moltes definicions poden ser molt diferents, segons els criteris dels definidors i els seus interessos en el resultat i en les conseqüències de la definició. Això en el vessant polític, sociològic o històric de la qüestió, que és el realment interessant.

Perquè en el vessant geogràfic, no hi ha cap problema. Tothom està d'acord que la part de superfície terrestre on ara hi ha Espanya, ja estava situada al mateix lloc en temps d'Abraham.

Si es pensa una mica més, no costa gens suposar que Ceuta pertanyia al regne d'Algesires i Melilla al de Granada, i fins i tot, es pot imaginar que el govern de llavors perdés la memòria de la Catalunya Nord i deixés de considerar-la part d'Espanya. Però el fet de considerar-se rei de l'Algarve (el sud de Portugal) planteja un interrogant. Perquè es va renunciar a ser rei de Portugal després dels fets del segle XVII, però no a ser rei del seu extrem sud? L'Algarve ha de formar part d'Espanya? Hi formava part en temps d'Abraham?

Per altra banda, el fet que l'any 1768 En Carles, IV o III, no exhibís cap títol de sobirania sobre la Catalunya Nord, vol dir que la pretesa unitat dels seus regnes no era tan important com això. La Catalunya Nord forma part d'aquesta Espanya ancestral o no?

Crec, per tot el que he dit, que és molt agosarat proclamar que Espanya existia abans del 1768.

Acabo amb un prec. Algú dels que es dediquen a estudiar coses d'aquestes, historiadors o sociòlegs, podria fer-nos més llum sobre en quin moment es pot començar a parlar d'Espanya? Però amb documents fefaents, no amb teories interessades.