El sistema que el president de la Cambra de Comerç de Girona ha ideat per sortir de la crisi ha sigut criticat, però encara és l'hora que algú en demostri la ineficàcia. Segons Espadalé, els treballadors han de treballar més i cobrar menys. Més fàcil impossible. En principi l'augment de feina i la reducció de salari hauran de ser prudents per habituar-s'hi, però progressivament s'aniria incrementant aquella i reduint aquest, fins arribar a l'ideal: no cobrar absolutament res per treballar com un animal. I adéu crisi. Ja l'àvia em parlava d'un pagès que per estalviar va decidir acostumar el seu ase a no menjar. Malauradament, quan ho va aconseguir l'ase va morir. El perill hi és, però els treballadors són més fàcils de substituir que un ase.

Alemanya va renéixer de la guerra gràcies a un mètode Espadalé avant la lettre. Però una cosa és que Adenauer et demani sacrificis i una altra que te'ls exigeixin en un país que gasta 350.000 euros a netejar l'ambaixada a París i 6 milions en la nova a Rabat; un país on els eurodiputats viatgen en bussiness-a Brussel·les!- , a 1.450 euros el trajecte; on la casa reial cobra 8,26 milions; on es paguen 83.000 euros per un retrat de Bono al Congrés; on amb les Sicav les empreses dels rics tributen un 1%; on hi ha més de 4.000 càrrecs i assessors de confiança que costen uns 24 milions; on es regalen ipads als diputats i el perden; on clubs de futbol no paguen a Hisenda... i mil etcèteres que per decència haurien d'impedir demanar sacrificis als de sempre.

Saben que mentre hi hagi gent sense feina i inclús sense casa ho admetrem tot. Ho diu el protagonista de L'art francès de la guerra: "Els oferirem un lloc una mica pitjor i callaran. Ben contents que estaran de tenir-lo. Negociarem els llocs a la baixa, negociarem l'escala social retallant-la. Els sense sostre són com els cranis clavats en estaques a l'entrada de territoris controlats per la guerra: amenacen, imposen el silenci". Són molt útils, l'atur i els desnonaments.