AJoan Rosell, president de la patronal espanyola CEOE, diumenge passat en una entrevista al diari de més tirada, li van preguntar si creia que existia alguna raó per la qual els sindicats havien convocat una mobilització a tot Europa per al dimecres 14-N. La resposta d'aquest català universal va ser que sí, ja que tot el món estava angoixat. I va recalcar que la vaga era inadequada i inoportuna. Si ja se n'havia fet una feia quatre mesos, quines ganes de fer-ne un altra. Una llumenera d'home, vaja!

A la pregunta següent sobre què passaria si fos un èxit responia sulfurat: "Com ha de tenir èxit? Com a màxim igual que la passada... Quins són els objectius d'aquesta vaga?".

És a dir, reconeixia que hi havia raons per protestar i, tot seguit, ho posava en dubte.

De fet, no hi ha pitjor sord que qui no hi vol sentir. S'haurà de cridar ben fort que ens volen deixar sense futur. Que hi ha culpables. Que ja n'hi ha prou de més atur, de més retallades, de més empobriment i de menys protecció social. Que hi ha alternatives a l'austeritat imposada pel Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Unió Europea de la Merkel.

Ara bé, si empresaris i partits polítics com PP i CiU creuen que la vaga serà un nou fracàs dels sindicats, per què estan inquiets i preocupats? Deu ser per la mala imatge que donarà el país? Potser per les hores de treball perdudes que repercutiran en la productivitat de les empreses?

Au va, home! Que ningú es mama el dit! Els preocupa un possible esclat social que exigeixi responsabilitats als culpables de la crisi. Que s'asseguin al banc dels acusats polítics, banquers, inversionistes especuladors i empresaris malfeiners.

Han estat tranquils mentre el xàfec de mesures servien per esquilar els salaris dels assalariats, acomiadar a cor què vols, cor què desitges, i retallar els serveis públics a tort i a dret.

Comptat i debatut, aquesta gentalla està espantada per si la gent perd la por i converteix la diada en una resposta massiva contra les mesures antisocials.

Imaginem un dia sense transports públics (ni trens, ni avions, ni autobusos, ni metro), amb els col·legis tancats, en funcionament només les urgències dels hospitals i dels CAP que encara queden oberts, les grans superfícies comercials sense personal ni clients, les empreses dels polígons industrials aturades, els comerços tancats... I els piquets informant i convencent la gent de no treballar en un dia de vaga perquè no hi ha cap dret que empari els esquirols. I les manifestacions multitudinàries amb presència d'assalariats, aturats, pensionistes, estudiants...

Doncs, donem-los una lliçó!