Tot i la gravetat de la situació econòmica i social del país, no sembla que aquesta vaga hagi despertat gaire expectació, sobretot a Catalunya en barrejar-se amb una campanya electoral que acapara l'atenció mediàtica i també de la majoria dels ciutadans. No és que ambdues convocatòries -eleccions i vaga- siguin incompatibles, sinó que no és habitual que coincideixin en el temps. De fet, la campanya electoral també hauria de servir per debatre a fons la crisi i la realitat social del moment. No hi ha dubte que motius per expressar el malestar dels treballadors i d'una gran majoria dels ciutadans n'hi ha de sobres. La vaga del passat 29 de març va ser fonamentalment per protestar contra una reforma laboral que, com s'ha observat, no només no ha servit per crear nous llocs de treball, sinó que ha precaritzat els ja existents. Des d'aleshores, i aquest és el principal motiu de la convocatòria de demà, els ciutadans han patit nombroses retallades i augments d'impostos que han empobrit encara més les economies familiars. No obstant, i al marge de mostrar el rebuig al ?desmantellament del més essencial de l'estat del benestar, cal preguntar-se si, en aquests moments, paralitzar un dia l'activitat productiva, beneficia o perjudica. Els sindicats corren el risc que la vaga, llevat dels sectors i les ciutats de sempre, tingui una discreta incidència, com ja va succeir en les dues últimes ocasions. Una vaga, com un referèndum, només es convoca per guanyar; i no sembla que en l'ambient general, per moltes circumstàncies, prevalgui no treballar avui. Probablement, igual que va succeir el passat mes de març, el termòmetre el marqui el nombre de ciutadans que participarà en les manifestacions. Fa vuit mesos, la convocatòria va ser massiva a totes les ciutats.
