la Costa Brava és un pou sense fons de mites i llegendes. Pirates venjatius, sirenes encisadores, pescadors murris, animalons fantàstics, miracles inesperats i geografies fabuloses formen part d'un imaginari popular saborós, reflectit en multitud d'històries que s'ambienten entre Blanes i Portbou.
Miquel Martín ha aplegat tot aquest univers de ficcions i caràcters en el volum Llegendes de mar de la Costa Brava, que acaba de publicar Edicions Sidillà. L'autor ha tingut la paciència d'espigolar aquest microcosmos divers i reescriure'n els episodis més interessants, amb la intenció de reforçar-ne la consistència literària i narrativa.
L'operació, a part de ser respectuosa amb les fonts originals, li ha permès d'acolorir els relats amb guspires poètiques, brots d'humor i una gran riquesa lingüística, empeltada d'aires mariners i girs ultralocals. El resultat sorprèn, passa molt bé i satisfarà a tots els tastaolletes interessats pel folklore, la marineria, la historiografia local o els contes meravellosos.
A mi, en tancar el llibre, se m'ha acudit pensar en quines llegendes podria suggerir la Costa Brava a partir d'alguns elements actuals; aleshores, un mosaic de personatges fantàstics m'ha començat a desfilar davant dels nassos: especuladors immobiliaris, pintors surreals, cuiners deconstructius, golfistes russos, creueristes ianquis, atletes del caiac i el kitesurf, saltadors de balcons, anxoves escalenques, gambes palamosinesÉ
Al disc dur del Miquel Martín del segle XXV li caldran molts de gigues, si vol encabir totes les facècies que pot generar aquesta colla.
