la campanya electoral està essent, tal com es podia preveure, controvertida, dura i bruta. Això és així perquè hi ha moltes coses fonamentals que depenen dels resultats de les properes eleccions. Es discuteix, d'una banda, el perfil que han de tenir les identitats de Catalunya i Espanya, però, d'una altra, es batalla per definir el futur econòmic respectiu. Com que el que ens juguem tots plegats, els d'una banda i altra de l'Ebre, és molt important i fins i tot transcendental, ja es podia preveure que la campanya no es faria segons les normes de la discussió civilitzada entre les dues formes d'entendre el que ha de ser el Principat de Catalunya en el futur, perquè, cal dir-ho ben clar, per a les oligarquies dominants espanyoles, la democràcia no és més que una molèstia que han de suportar perquè estan a Europa.

Per tot això, ja sabíem que les forces que s'aprofiten del centralisme polític i financer farien tot el que estigués a les seves mans per anorrear el procés d'independència que una part important del poble català ha engegat i que continua empenyent; sabíem que jugariem brut i que emprarien, sense dubtar, la mentida i la coacció; sabíem que els seus mitjans de comunicació farien el tipus de propaganda que Joseph Goebbels, ministre de l'Alemanya nazi, va portar a terme amb els seus onze principis, que ara són a l'abast de tots els polítics i periodistes desaprensius. Un dels seus objectius importants és el d'aconseguir desacreditar el President Mas. No s'adonen que el procés d'independència no ha estat ell qui l'ha inventat sinó que prové de la gent que ha patit múltiples frustracions, no només ara, sinó des de fa 300 anys. Intenten desqualificar-lo perquè no saben veure que si l'arribessin a destruir el procés continuaria igual o amb més força.

En aquest sentit, un paper brut de Madrid ha publicat un informe policial que diu que Mas i la família Pujol cobraven com a contrapartida de l'adjudicació de concessions a empreses particulars a través del Palau i ho ingressaven en comptes suïssos. Quina casualitat, una tal acusació apareix al mig de la campanya electoral! Com que no poden aturar l'onada popular amb procediments democràtics ho fan mentint i coaccionant. Aquests procediments no són nous, només cal recordar el cas Banca Catalana, o també l'espionatge i filtració de la reunió de Josep-Lluís Carod-Rovira amb ETA. Josep Maria Cullell, antic dirigent de Convergència, que té una llarga experiència de tractes amb els polítics de Madrid, ho ha advertit de manera molt clara: "L'adversari és dur. Mentiran, calumniaran... i poden anar més lluny". De manera que hem d'estar preparats i no deixar que ens desviïn del nostre objectiu principal. Podríem fer una llarga llista dels mals que segons ells ens portaria una futura independència, uns mals que, per cert, són desmentits per acreditats especialistes de nivell internacional (aconsello llegir les informacions que hi ha al web del col·lectiu Wilson, format per professors que treballen als Estats Units).

Tot l'anterior i més, era previsible i, val a dir que, en el fons, els atacs irracionals com més injustos són més ens enforteixen. El que és dolorós i no hauria de succeir són les posicions que adopten alguns dels partits catalans i, de manera especial, les del que queda de l'antic PSC. Per vergonya seva, destacats dirigents d'aquest partit s'afegeixen a la guerra desfermada per la brutícia mediàtica espanyola i no estalvien acusacions malintencionades en contra del president Mas. El que em sembla escandalós és que els altres partits no l'hagin defensat com calia pel bé del procés. Tampoc no va ser normal que, en mig d'una campanya electoral, es convoqués una vaga general i una manifestació en contra de la política econòmica que s'ha portat a terme des de Madrid i també des de Barcelona. No crec que una tal cosa s'hagi fet a cap país democràtic; arreu es considera que les eleccions són la base, el fonament de la democràcia representativa i que, per tant, s'ha de procurar de no fer res col·lectivament que pugui influir sobre els resultats finals, tret, naturalment, de les argumentacions que han de realitzar preceptivament les distintes forces que hi concorren. A mi m'agradaria que els qui van organitzar la vaga i els que van participar en les manifestacions, expliquessin quina política econòmica pot fer la Generalitat en la situació a què està sotmesa. Pràcticament, no disposa d'altres recursos que els que provenen de l'Estat i per altra bada no li és permès de demanar crèdits.

Per acabar i encara que sembli que no vingui al cas, els voldria recordar que el trossejament de Catalunya prové d'un tractat amb França que va perpetrar el rei Felip IV de Castella i III d'Aragó amb el rei de França, i que l'anexió definitiva del Principat i de la resta de països de la Corona d'Aragó a una Espanya unitària, va ser feta com a conseqüència d'una derrota militar. A continuació, totes les nostres lleis i llibertats van ser suprimides a través del Decret de Nova Planta. Aquests són dos processos històrics que tots els ciutadans haurien de tenir presents a l'hora de judicar certes argumentacions de les forces que participen en les presents eleccions i també quan els toqui anar a votar.