el diumenge dia 25 ens espera a la cantonada, és ja a tocar i els ciutadans podrem exercir el dret a votar; sempre he defensat la necessitat d'acudir a les urnes ja que em sembla un contrasentit que qui no ha votat critiqui el govern, sigui d'un color o d'un altre, puix que res ha fet per impedir-lo. En una societat democràtica la voluntat popular es materialitza finalment votant.

Ja s'han cremat els últims cartutxos sense que res cabdal pugui alterar la intenció de vot, encara que el factor imprevisible sempre gravita, bé per causes extrínseques, com fou l'atemptat de Madrid dos dies abans de les votacions que capgirà totes les enquestes, com intrínseques, el fet que algun partit s'hagi guardat un as a la màniga i el mostri, demà, dijous, i que sigui tan potent com per modificar la intenció política d'alguns ciutadans. Què podria ser capaç de canviar el sentit dels sondejos? Probablement un greu cas de corrupció, una immensa mentida demostrable, unes imatges esgarrifoses de violència perpetrada pels mossos d'esquadra i que directament puguin ser responsabilitat d'en Felip Puig, conseller d'Interior en el govern d'Artur Mas. Si res de tot això passa, de nou CiU serà la força política més votada fregant o traspassant la majoria absoluta i en Mas tornarà ser president de la Generalitat per portar a termini la seva promesa electoral, una consulta popular. Si CiU es fa l'orni es juga el seu cabal polític, tret que ho compensi amb algun argument econòmic satisfactori que sigui ben entès per la població.

CiU, com ens té acostumats, ha fet una campanya implacable, una organització perfecta. Ha omplert els locals i ha presentat l'Artur Mas com el futur desitjat per Catalunya, una esperança inqüestionable d'un país millor i valent, que no s'arronsa davant les amenaces que ens han disparat durant aquests dies, tant representants notables del PP com del PSOE. Només mancava per suscitar més suport popular que el director, en Pedro J. Ramírez, del diari El Mundo, sortís amb ciris suïssos trencats. Aquesta munió disposada a fer campanya electoral contra CiU no fa res més que beneficiar-lo. Jo també voldria aquesta mena d'enemics curts de gambals. Tanmateix ha estat un error de l'exconseller Huguet d'ERC donar més crèdit al diari anticalà, que no al desmentit que ha fet el President de Catalunya.

C's, PSC i PPC es desafien per veure qui la diu més grossa, més sonora, que mereixi un destacat titular en els diaris. En Marcelino Iglesias ha dit nazis als nacionalistes catalans, què més ens poden dir? Genocides, exterminadors? Què els passa als del PSOE amb els nazis que en veuen arreu? Quina banalització que fan del nazisme i dels camps d'extermini.

El PSC ha punxat perquè és un partit que viu una crisi interna de grans dimensions. Els prohoms del PSOE, Marcelino Iglesias, com en Pérez Rubalcaba, en lloc d'ajudar han enterbolit més l'ambient. Han optat per fer un primeríssim pla de la cara d'en Pere Navarro perquè algú va notar una semblança entre ell i l'actor George Clooney. El PSC s'estimba segons els sondejos com un Titanic estavellat.

El PP previsiblement ha radicalitzat el discurs i atribueix a Artur Mas tots els mals i els pecats remuntant-se al Gènesi. Ha tingut l'encert de fer la campanya bilingüe que no s'ha atrevit a fer el PSC. El saqueig de vots als feus socialistes és imminent. Hi pescarà amb èxit. Puja en les enquestes i podria ser la segona força política al Parlament.

IC, en la seva línia habitual. Mèrit seu és el millor cartell de campanya amb la fotografia del simpàtic Herrera, amb cara de no haver trencat mai un plat i amb la intenció de foradar electoralment el cinturó roig -que temps era temps fou seu- i convertir-lo en un cinturó verd. Manté segons el sondeig una lleugera pujada.

ERC intenta desempallegar-se de l'aventura al tripartit, de quan es conxorxaren amb el PSC per nomenar en Montilla president. Fins i tot ha recuperat les sigles ERC i han apartat de la campanya els polítics vinculats al període anterior. Oriol Junqueras, home de seny, mostra un caire d'abat de monestir, més dedicat a l'abstracció i a la teologia, que no a afers mundans; ha preferit fer una campanya poc mitinera i molt didàctica. Es veurà recompensat en les votacions, segons tot indica.

Les enquestes prediuen per a C's doblar el nombre d'escons. Ciutadans ha realitzat una campanya monotemàtica, coherent, a pinyó fix, contra el sobiranisme tot apel·lant a l'unitat de la pàtria indivisible espanyola; per no haver estat mai en cap govern reparteixen llenya a tots costats. A voltes semblen aquells falangistes que s'atribuïren una dignitat moralment i mental superior a la resta de mortals, alguns dels quals, anys després, es desencantaren observant la mediocritat i el cinisme cultural d'en Franco.

Tot indica que SI possiblement no tregui representació parlamentària, malgrat la vehemència d'en López Tena, una espasa alçada que en el debat dialèctic talla fi. La mateixa passió que el fa ser admirable és també paradoxalment la raó per la qual alguns no el voten, puix el veuen massa arrauxat i no s'ajusta al rol convencional del que ha de ser un parlamentari. En canvi no em sorprendria que la CUP, que va ser la gran notícia a les municipals a Girona ciutat, acabés aconseguint un parlamentari. Esperarem impacients el diumenge a la nit.