Cartes

bones tasques

Lluís Torner i Callicó. GIRONA.

A través de les pàgines d'aquest diari, acabem d'assabentar-nos de la concessió, per part de la Generalitat de Catalunya, de la Medalla al treball President Macià a 14 persones de Catalunya, entre les quals es troba una coneguda gironina, la Maria Rosa Rubio i Sau. Recentment jubilada del càrrec que ostentava com a funcionària dels Serveis Territorials d'Ensenyament, a Girona, en l'exercici del qual, per la seva professionalitat i bon tracte, havia sabut guanyar-se l'estima del col·lectiu de mestres de la nostra província, del qual exercia funcions de tutela, la qual cosa li ha merescut la concessió de l'esmentat guardó, en premi a la seva dedicació laboral, i als serveis prestats en favor de les i els pertanyents a un sector tan important per a la nostra societat com és el de l'ensenyament.

En felicitar-la a ella, cosa que fem efusivament i sincera, ho fem extensiu al col·lectiu de funcionàries i funcionaris, en general, per tal que els pugui servir d'exemple a seguir, en el decurs de la seva vida laboral. Actualment, sortosament! la seva tasca i en especial el tracte amb la gent que hem de recórrer als seus serveis ha canviat molt; la seva atenció i eficàcia, tret de comptades excepcions -com sol passar en tot col·lectiu- s'ha fet més senzilla, agradable i fins i tot més humana, la qual cosa ens congratula i mereix la nostra felicitació.

Aprofitem, també, per ressaltar la concessió de l'esmentat guardó, malgrat que, en aquest cas, molt tristament, a títol pòstum, al malaguanyat personatge, que tant s'ha distingit a la seva vida empresarial, per la seva tasca i la seva humanitat, i darrerament, també, com a president de la FOEG, el Sr. Jordi Comas, al qual li han llevat la vida, d'una forma cruent i totalment injusta. La medalla ja se la ben mereixia en vida, però ja que no ha estat possible, almenys la seva afligida vídua podrà conservar-la, entre els molts bons records que, de ben segur, li ha deixat.

Seguretat en conduir, i també en aparcar!

carles furtià comas. GIRONA.

Durant les últimes setmanes, s'estan produint una sèrie d'actes vandàlics i un fort increment de la inseguretat ciutadana a l'aparcament de La Copa de Girona. Com a usuari habitual de l'aparcament, durant l'últim mes he patit en diverses ocasions les bretolades que pateixen molts dels vehicles aparcats: trencament dels vidres, punxades de les rodes, trencaments dels retrovisors, robatori dels neteja parabrises, etc. I no només es queda aquí la cosa, sinó que un altre dels problemes, molt més greu que l'anterior, és la creixent inseguretat ciutadana de l'aparcament. En els últims dies, s'hi han produït diversos atracaments a punta de navalla. I no pas a hores intempestives de la nit, sinó entre les 20 i 22 hores del vespre!

L'Ajuntament està totalment assabentat dels problemes creixents de l'aparcament utilitzat per centenars de gironins diàriament, però les mesures preses són totalment insuficients, ja que la situació empitjora de forma alarmant. Haurem d'esperar que l'Ajuntament solucioni el problema després que hi hagi diversos veïns ferits per arma blanca? O potser s'intentarà solucionar el problema quan es produeixi alguna mort?

Sincerament, anar a buscar el cotxe cada dia al matí per anar a treballar i no saber com te'l trobaràs, és difícil. Però més difícil és tenir por quan aparques el cotxe cada dia al vespre tornant de treballar.

Les subvencions dels partits

Pere Güell. BANYOLES.

Ara, en les eleccions, els partits que treguin diputats/des, si no vaig equivocat cada partit rebrà 16.101,6 € per cadascun dels diputats/des. Crec que amb les retallades que hi ha en sanitat, ensenyament, sous dels funcionaris, etc, això no hauria de ser així. A més seria partidari, i com jo molta gent, que els partits no tinguessin cap subvenció, ja que depenguessin dels afiliats o donacions particulars però no del diner públic. En tot cas si hi ha d'haver subvencions, cosa que com he dit no trobo bé, haurien de ser per a tots igual i no pel nombre d'escons. El mateix passa amb els espais electorals televisius, com més escons més temps. Crec que tots els partits, i quan dic tots vull dir tots, haurien de tenir el mateix temps, així tots tindrien les mateixes oportunitats.

Ara també parlant del fet que volen trobar solucions per a moltes coses, però ja ben poc es parla de l'increment de l'IVA, sobretot el que recau sobre els serveis funeraris, ja que si no vaig equivocat l'increment de l'IVA suposa haver de pagar uns 600 € de més. O sigui que aquest increment quasi suposa la mensualitat d'alguns pensionistes i ja no parlem dels que no tenen feina.

Total, que ho trobo bastant injust. Valdria la pena que quan hi ha eleccions la gent tingués present coses així, ja que crec que hi ha algun partit que comparteix bastant aquestes idees, el que passa és que no surt massa en els mitjans de comunicació.

Drets dels infants

M. Àngels Pagès Calvet. Ventalló.

Arran de les dades esfereïdores que varen aparèixer en els mitjans de comunicació, amb motiu de la celebració, el passat 20 de novembre, del dia dedicat a la Infància em pregunto, és lògic que siguin els infants -els més vulnerables- els que hagin de sofrir amb més intensitat els efectes de la crisi? Som els adults qui hem de defensar els seus drets. Ens ha de doldre que no estigui garantida per a tots una alimentació adequada, una assistència sanitària que vetlli per la seva salut, una educació que faci rendir els seus talents i sobretot també, un habitatge digne. Una incongruència més, milers i milers de cases buides i tot i això moltes famílies amb fills al seu càrrec desnonades del seu habitatge habitual i el més greu per entitats financeres que han estat rescatades. No seria possible afavorir molt més els programes de lloguer social per a persones sense recursos?

Tots estem implicats en el fet que hi hagi més justícia social, però demano que els qui ens governin en aquesta pròxima legislatura no passin per alt un pla contra la pobresa infantil. Aturar com sigui les estadístiques que reflecteixen que aquesta situació de risc no deixa d'empitjorar. Han augmentat fins el 28,01%. La igualtat d'oportunitats per a tots els nens i nenes no hauria de ser una pura il·lusió sinó un fet.

"Kitschaires"

Jaume Planas Perxachs. Blanes.

El passat dissabte dia 11 de novembre, a Santa Coloma de Farners, es va celebrar la festa de la Ratafia. Dins els múltiples actes que s'esqueien, va haver-hi concerts. Al poliesportiu de la Noria, el grup de rock Kitsch va reaparèixer en el recentment estrenat format de power trio. Van regalar-nos una peça nova: Els sense nom. Així podríem batejar-nos els fidels que els seguíem des de primer fila. Molts ni ens coneixem tot i l'existència de les xarxes. Venim del nord i del sud, de terra endins i de mar enllà... però ens uneix una mateixa devoció, obsessió o passió: Kitsch, aquests banyolins menys sinistres del que alguns pensen, uns artistes romàntics del dinou que es neguen a finir perquè l'art és motor i brúixola vital.

Els seguidors vestim de negre, molts lluïm la samarreta amb el logo de la banda i tots coneixem el cordó umbilical que ens nua al combo que aquella nit actua: en Narcís Torra (el "pecident" del ?Kitschfans) qui fa de cicerone entre els uns i els altres. Som un exèrcit que coreja les sentències que llencen moltes lletres d'en Lluís, que imitem el nostre veritable guitar hero o que levitem amb els bots que fa en Joan. Advoco per autoafirmar-nos com a Gran família. Això en justa mesura és una Rància militància. Exercida de molt bon grat. Per molts anys i més concerts. Visca els Kitsch i els sense nom.