Efísica un moment és un concepte que explica la força aplicada a una palanca. També s'aplica al moment d'inèrcia, al moment dipolar elèctric, al moment magnètic... la paraula momentum ve de fet de movimentum. En el món de l'estadística que segueix la borsa el momentum és un indicador que estudia el moviment de les cotitzacions respecte a altres sessions anteriors i s'anticipa marcant un proper canvi de tendència. Ensenya quan s'ha d'actuar.
Catalunya es troba en aquests moments en el seu momentum, el punt en el qual el país pot tenir un canvi de tendència. Així és precisament tal com ens veuen els mitjans de comunicació anglosaxons. Des de l'any 1992 Catalunya no havia estat com avui en el visor mundial, estem passant pel millor moment comercial al món, ensenyant-nos com som i com actuem, cosa que alhora esdevé una palanca per vendre el que sabem fer. Si Barcelona era reconeguda com una marca comercial, ara ho estem estenent a la resta del país.
La idea que estem venent fora de les nostres fronteres, així ho vaig explicar a la BBC radio, és que Catalunya té un model per sortir de la crisi basat en la indústria, l'exportació, el turisme estranger de qualitat, la recerca i la innovació, que xoca amb la manca de model d'Espanya. A Madrid no tenen pistes de com sortir de la crisi i una mostra d'això és la proposta de fer nous residents al país als estrangers que siguin compradors de pisos. La política del centre d'Espanya no sap fer res més que vendre pisos i organitzar operacions especulatives com Eurovegas. Si aquí hi ha il·lusió per construir el nou model, allà hi ha desmoralització, tal com va passar fa més d'un segle: el 1898 va significar la renaixença de Catalunya, la catalització del modernisme a partir d'una burgesia sorgida arran de la revolució industrial.
El moment actual és exacte al de finals del segle XIX però sense la burgesia. Avui estem enmig d'una altra revolució industrial, la de l'eficiència, la de viure amb menys, la de les energies renovables, la de la globalització però també del retorn a la producció local, la de la transparència, la de la comunicació immediata, la de compartir, la de ser solidari... Tot això ho podem fer si ens ho creiem i si hi enfoquem els esforços. El potencial que Catalunya té a Internet (18% d'Espanya), la carrera exportadora que ara s'està executant (un 27% de l'espanyola, pujant), la captació de turistes estrangers (un 25% de l'espanyol, pujant), el pes en recerca i desenvolupament (24% de l'espanyol),... tot plegat mostra que aquest camí és possible i que ja l'estem fent. Llavors la il·lusió d'aquest moment, la de saber que avui estem construint un nou futur, és l'energia potencial que es transformarà en moviment (momentum) a partir de demà. La il·lusió en un nou futur és l'energia de demà. Totes les altres coses són secundàries o circumstancials.
Malgrat la brutícia que el PP ha posat enmig de la campanya, aquesta no ha desviat l'atenció dels mitjans internacionals, que veuen amb interès i curiositat el que està passant aquí. Per aquest fet les formes democràtiques ara han de ser el més estrictes possible, els debats s'han de fer amb el respecte al contrari, posant les idees per sobre d'altres coses. La brutícia del PP no fa més que confirmar el daltabaix que hi ha entre Madrid i Catalunya, la desesperació del centre d'Espanya quan veu que la seva única sortida de la crisi passa precisament per Catalunya i que aquesta s'allunya.
Això és una mostra de la poca intel·ligència de l'establishment espanyol. Si Catalunya és l'única locomotora d'Espanya, si tota la modernitat espanyola s'ha de desenvolupar a roda del moviment català,... per què persisteix l'ànsia d'apallissar continuadament? Si el president Mas va anar a Madrid amb un pacte fiscal que suposava la recaptació d'impostos, la contribució a la solidaritat territorial i la posada en marxa de l'ordinalitat després del repartiment, per què ara el PP diu que això és possible? L'explicació és que a Espanya no saben anticipar res, que només miren a l'alçada de les sabates impotents de mirar més endavant, que només saben actuar en reparació, quan les coses ja s'han trencat, mai en prevenció i ja no diguem en proacció. Ja saben el que passa quan un va en bicicleta només mirant-se les sabates, se la fot.
En aquest context el que és important per a nosaltres és caminar endavant, construint el nostre model de societat moderna, industrial, exportadora, amb recerca, no escoltant el que digui Madrid. El lema del futur govern ha de ser aquest, transmetre que fem aquest camí, aixecar més la il·lusió, ensenyar el que ja funciona i dir què modificarem (molt) per assolir aquest objectiu, perquè justament és això el que ens diferencia de la resta d'Espanya en aquest temps.
Per tant, és important que avui siguem conscients que ens trobem en el nostre momentum, que és una cosa excepcional a la història, que alhora el moment és la força que s'aplica en una palanca (la que mou el futur) i que momentum de fet vol dir el moviment que ens posa a tots en marxa.
Avui, dia del momentum, tots a votar.
