Les eleccions celebrades ahir es plantejaven com un plebiscit amb dues grans preguntes: es demanava als ciutadans de Catalunya que definissin la força que volien donar als partits defensors d'una consulta sobre la sobirania de Catalunya, i es mesurava la força d'Artur Mas com a líder d'aquest procés. Amb els vots a sobre la taula, el resultat és que els ciutadans han ratificat el seu desig de ser consultats, però han decidit que Artur Mas no tingui la força suficient per poder ser el guia i conductor en solitari. De fet, Mas és el gran damnificat, i de retruc, el procés sobiranista es veu afeblit, malgrat l'aritmètica parlamentària. Artur Mas tenia dos anys per endavant amb una sòlida majoria (62 diputats) i suports suficients per tirar endavant els pressupostos. Ara, el revés electoral que ha sofert el candidat de CiU obre un nou escenari. El mateix Mas, amb un to que no denotava cap tipus d'eufòria, va admetre ahir a la nit que no podrà governar en solitari. No ho tindrà fàcil. Per assolir els objectius sobiranistes, el soci més proper és ERC, que per primer cop ha quedat en segona posició doblant la representació, però les afinitats nacionals probablement es converteixen en discrepàncies en les retallades. L'avançament electoral ens deixa un Parlament més fragmentat, un futur President de la Generalitat més afeblit i una governabilitat amb més ombres que llums. Mas ha fet allò que popularment és conegut com el negoci d'en Met i les cabres. Des del punt de vista sobiranista, el nou Parlament tampoc no n'ha sortir més reforçat. És cert que les forces sobiranistes sumen majoria i que podrien convocar la consulta que CiU portava com a capçalera del programa, però no és menys cert que els partits clarament partidaris de la independència (CiU, ERC i CUP) sumen 74 diputats, dos menys que en el Parlament anterior (aleshores amb Solidaritat). El revés de Mas esmorteeix la derrota del PSC, però s'enganyarien els socialistes si no no analitzessin de debò els seus mals resultats, sobretot a les comarques gironines, on han tocat fons. En molts municipis, tenen percentatges ridículs. Molt bon resultat d'ERC -segona força a Catalunya i també a Girona-, correcte del PP sense tirar coets, excel·lent de Ciutadans amb quasi tres-cents mil vots; acceptable també d'ICV, però sense recollir les fugues del PSC; i brillant irrupció de la CUP.