les universitats i altres centres de formació travessen un moment d'incertesa tan profund com les empreses i les administracions. Amb poques excepcions, les facultats segueixen preparant els alumnes perquè es converteixin en professionals qualificats que el mercat laboral no pot absorbir. La crisi que va començar maltractant les carreres vinculades a les arts, les humanitats i les ciències socials ha acabat perdent el respecte a qualsevol disciplina, per tècnica i específica que resulti. Moltes d'aquestes institucions han optat per introduir un component nou en els seus plans d'estudis: l'emprenedoria. Així, sabent que ni les organitzacions públiques ni les privades poden donar feina als aspirants a sortir de l'atur, el remei consistiria a crear-se un lloc de treball amb una certa autonomia. El mateix president del Govern espanyol ha defensat aquest plantejament. Però l'equació no és tan senzilla de resoldre. Hi ha indústries, activitats i moments més propicis que altres. Igualment, alguns sectors estan força saturats. Si us plau, evitem la trampa de concloure que si algú continua estant desocupat és perquè vol, ja que, suposadament, només hauria d'establir-se per lliure per deixar enrere aquesta situació.
