Cartes

Fernando Guerrero Barrio. Girona.

El 25-N el poble de Catalunya ha parlat, ha estat a través de les urnes com demanava el Sr. Artur Mas després de la Diada de l'11-S, però el resultat no ha estat el desitjat per ell, amb la pèrdua de 12 diputats. El Sr. Mas, després de la negativa del Sr. Rajoy sobre el pacte fiscal i de les retallades en sanitat i educa?ció, en dos anys d'una gestió ne?fasta va veure que al final del seu mandat podia perdre les pròximes eleccions rebaixant el nombre de diputats, i veient l'eufòria independentista de l'11-S va convocar eleccions anticipades mostrant el seu suport als independentistes -encara que el seu partit mai ha mostrat interès per la independència-, usant el nom "Estat Propi" i exigint als ciutadans la majoria absoluta. El seu missatge no ha calat en alguns ciutadans que s'han sentit enganyats i que l'han portat a un estrepitós fracàs, havent de governar en coalició amb ERC o amb el PSC, pactes que li faran canviar de política si vol seguir governant. El decent seria que dimitís ara per no perjudicar més el seu partit, i els independen?tistes. En política, quan es perd, si ets honest marxes i res més.

Sanitat?

Rosa Jordi Martí. palamós.

Sanitat és la paraula que fan servir els polítics i tecnòcrates amb corbata i despatx. Jo prefereixo dir-ne salut, que defineix allò que de sobte no tens i et canvia la vida fins a l'extrem d'un ingrés a una UCI. I que també defineix aquelles persones i professionals de la salut que t'ajuden amb els seus coneixements a lluitar per una sego?na oportunitat. Caldrà aprendre què prioritzem a la nostra vida i què valorem. Les retallades en salut no beneficien a ningú. Sabem on cercar els responsables. Que siguin dignes i honrats i tornin el que no és seu. Gràcies als professionals de tots els àmbits dels hospitals de Palamós, de Girona i, especialment a l'UCI del Trueta de Girona.

Resposta

al Sr. Fàbrega

Llorenç Martínez. en representació

de la Candidatura Independent

(Ajuntament de Girona).

Divendres, els treballadors de Girona+Neta es van manifestar en senyal de protesta, entre d'altres coses perquè l'Ajuntament de Girona se salta el conveni imposant condicions pitjors a les pactades.

Segons el diari, el senyor Fàbrega, representant de l'Ajuntament, a part de tractar-los de mentiders, diu que les reivindicacions dels companys són una ofensa pels empleats/des municipals, ja que aquests han patit restriccions al seu salari i ells, els treballadors de l'empresa de neteja, no. Sembla que el senyor Fàbrega considerés que pel sol fet de ser treballador has d'estar disposat a perdre drets.

En tot cas, volem que quedi clar que a nosaltres no ens ofèn que cap treballador o treballadora reclami allò que consideri legítim. Tampoc acceptem que perquè uns senyors de Madrid, en connivència amb altres de Barcelona, del mateix grup que el senyor Fàbrega aquests últims, ens retallin a nosaltres, s'hagi de retallar a tothom.

En canvi, sí que ens ofenen altres coses, a títol d'exemple en podem fer esment d'algunes. Ofèn, i molt, el nombre d'assessors (personal de confiança) que l'Ajuntament de Girona té en nòmina, i els diners que cobren. Ofèn, també, que en la situació actual l'Ajuntament de Girona es gasti 235.950 € en llums de Nadal, amb l'excusa que es vol fomentar el consum.

I ofèn que tal com feia el Sr. Nadal, el Sr. Puigdemont insisteixi i es presenti a altres eleccions, i hagi de compartir la seva tasca d'alcalde amb la de parlamentari a Barcelona (no hi ha prou militants a CiU com per repartir els càrrecs?). La ciutat i els seus empleats/des es mereixen un alcalde al 100% del seu temps.

Reflexió

a dues bandes

JOAN JANOHER I SADURNI. VULPELLAC.

Ja tenim a sobre la qüestió del dia després. Cap dels protagonistes de les eleccions al Parlament de Catalunya és apostat pels resultats obtinguts, però ara més que mai, i quan la sorpresa ens ha deixat més que gelats, caldrà, doncs, mesurar la capacitat d'organitzar-se per assolir les fites previstes del referèndum.

A ningú se li escapa el preguntar-se: I ara què? Hauran de pensar en els compromisos dels programes venuts als electors i consolidar-se en encertats.

No serà gens fàcil, si les dues opcions guanyadores no cerquen la via de l'entesa a la responsabilitat comuna. És el moment de refer?mar les voluntats i deixar enrere els corresponents partidismes si volem avançar cap a una autodeterminació i consulta als ciutadans. Només aplicant-se l'experiència del que han donat de si les urnes podrem avançar per conquerir les llibertats que tant s'han prodigat en els mítings de campanya.

Les dues forces que han encapçalat els resultats hauran de combregar amb portar a terme una reflexió activa envers el que vol la ciutadania. De res servirà si pretenen anar cadascuna pel seu costat; temps han tingut per entrar a valorar el que no han estat pas encertats, i només Convergència s'ha decantat en ser recolzar-se pel PP. Doncs ara té l'oportunitat de defugir-lo i tenir la possibilitat de liderar amb l'Esquerra Republicana una força única per fer possible el nostre somni de llibertat.

Victòria de l'independentisme

Mariona Arpí Oriol. Lloret de Mar.

M'agradaria dirigir-me a la secre?tària general del Partit Popular, Dolores de Cospedal, i a tots aquells que defineixen aquestes eleccions com a "innecessàries" i com un "fracàs de Mas". La baixa?da de diputats de CiU ha fet revifar l'autoestima a tots aquells que temien una majoria absoluta, tot fent-los creure que l'independentisme ha desaparegut de la nit al dia. Trobo necessari, doncs, fer un breu aclariment: gràcies a aquestes "eleccions innecessàries", Catalunya tindrà el Parlament més independentista de la història, ja que les forces sobiranistes sumen un total de 2.077.000 vots, mentre que les espanyolistes en sumen 1.262.000. L'objectiu d'aquestes eleccions era que el poble es pronunciés a les urnes, i així ho ha fet: 87 diputats a favor del dret a decidir vers 48 diputats que no el defensen. Si em permeten, canviaré la definició de "fracàs" per la de "victòria de l'independentisme". Ara toca treballar tots junts per accelerar el procés cap a la indepen?dència. Visca Catalunya!

L'Home-Déu

Carles Mallart. Girona.

El passat dia 22, la Maria Vidal va presentar a la Casa de Cultura de Girona, davant de més de 50 persones, el seu primer llibre anomenat L'Home-Déu, un títol que em va atraure. La lectura del llibre l'he trobat diferent, resumint-lo en poques paraules: l'Univers és el tot. La ?religió catòlica l'anomena Déu, altres cultures ment pura, Sagrada llum diàfana, el Tot, el Cosmos, l'infinit Univers, el majestuós esperit. La Maria, que és naturòpata, ha ?sabut fer una síntesi de coneixements i reflexions en el llibre que tot i ?ésser petit es fa llegir ?lentament, pausadament cada pàgina, virtut que ha aconseguit gràcies a ?l'experièn?cia de més de vint anys de professió al servei dels altres.

L'acte va ser presentat per la Judit Arroyo, una de les millors comunicadores de la ciutat de Girona; ella, vinguda de fora com dos de cada tres gironis segons les últimes estadístiques. Una cosa que em va xocar és que a l'acte hi havia més de quaranta dones i molts pocs homes, cosa que a priori es podia pensar que seria al revés. Edicions Curbet ha donat el toc al llibre per ésser llegit, guardat, revisat i tonat a llegir,... "una petita joia".

Maria, no ens deixis sense el segon, tercer... Maria, gràcies per fer-nos partícips dels teus coneixements i experiència, al servei de tots plegats.