la duquessa d'Alba s'ha mullat. En relació al judici sobre la custòdia de la seva néta, la duquessa ha llançat al seu exgendre un missatge gens encriptat i ple de crispació: "Mi yerno favorito ha muerto para mí. En estas condiciones no quiero ver a Francisco". I per poder sortir de l'embolic tan gran on s'ha ficat, li ofereix: "Si retiras la demanda, reanudaré nuestra amistad". Les declaracions són una esplèndida mostra de la naturalitat kamikaze d'aquesta àvia i obren interrogants:

- Abans de disparar, la duquessa-diva va pensar en els sentiments que el to i el fons de les seves paraules provocarien en la seva néta? Va pensar en les preguntes difícils que haurà de patir la nena al pati de l'escola?

- L'àvia Cayetana demanaria a un fill que claudiqués en la petició de custòdia? I si el fill no retirés la demanda, la duquessa el "donaria per mort"?

- Doña Cayetana condemnaria també a "pena de mort" a la seva filla, si aquesta decidís compartir la custòdia amb el seu exmarit? Millor no preguntar què passaria amb la filla de la duquessa, si decidís trencar esquemes, i cedir la custòdia a l'extorero, mentres ella es realitza professionalment a Madrid.

Els judicis de petició de custòdia no són perillosos en si mateixos. Ho són els pares i les mares que volen una batussa judicial amb catàlegs de retrets i antologia antipoètica. Hi ha molts pares i mares que aposten per construir ponts i no dinamitar-los. Són els que acorden una distribució d'estances d'ells amb els fills el més equitativa possible segons els seus horaris laborals, l'horari lectiu dels fills i el suport familiar.

Però quan l'acord entre els pares no és possible, els avis han de pujar al màxim el llistó de solidaritat amb els seus néts i convertir-se en la Suïssa del conflicte judicial. D'aquesta manera es converteixen en un espai intermedi sense disjuntives i en un valor refugi, mentre els seus pares lluiten contra les seves pors.

Un judici pot canviar la custòdia, el domicili i l'escola d'un menor però els pares, mares i avis han de tenir present que els valors del respecte i la prudència ajuden a viure aquests canvis als seus fills i néts.

Aquests valors són un punt de referència que no s'ha de perdre ni abans, ni durant ni després d'un judici.

Llençar-se al cos a cos té més costos que beneficis, sobretot si tenim en compte que per a un fill de pares separats, la seva família no són quatre parets, sinó els seus pares, la nova parella de pare i/o mare, germans, germanastres, avis i aviastres.