Com a bons democristians, en l'últim sopar d'UDC a Girona es van aplegar 12 comensals al voltant de Jaume Torramadé. Si alguns no eren democristians, com l'alcalde de Bescanó, Xavier Soy, fou per les dificultats de reunir tan elevat nombre de convidats només a UDC. Del menú res no n'ha transcendit, però no hi devia faltar el pa i el vi, repartits amb solemnitat pel mateix Torramadé.
Essent així que al final del sopar aquest es dirigí als deixebles i els digué: "Un de vosaltres em denunciarà per assetjament".
- "Per ventura seré jo, mestre?"
- "Espero que no, Soy, a menys que aquest vi que avui estem bevent, sang de la meva sang, sigui de massa graduació", respongué Torramadé. "I aparta't una mica, no cal que insisteixis", afegí.
-"I jo, senyor?", l'interrogà la deixebla Minerva Amador, creient que allò que notava baixar per l'esquena eren símptomes de culpabilitat i no la carinyosa mà del seu pastor.
-"Tu ho has dit. Però apropa't més que t'ho explicaré a l'orella", digué el senyor, animat tant pel prometedor cognom de la deixebla com pel seu nom de deessa de la saviesa, que segons la llegenda imbueix de tal atribut a qui se li acosta.
Només Déu, que si és arreu amb més raó ha de ser present en un sopar democristià, sap si van anar així les coses. Cap comensal va observar que Torramadé toqués el cul a Minerva, cosa que hauria reescrit la història ja que en cap Evangeli consta que Jesús fes tal cosa amb un apòstol. Tanmateix no es descarta que algun deixeble acabi renegant de Torramadé abans no canti tres cops el gall.
Mentre això no passi, en un punt no es contradiuen les declaracions de Torramadé i Minerva: aquesta va entrar a treballar a la Diputació com a assessora -o sigui, a dit-, a raó de 25.000 euros l'any. Que el president col·loqui discrecionalment militants del seu partit no ha escandalitzat ningú, ha passat desapercebut. Es deu considerar la norma.
