Catalunya i Espanya estan en conflicte. Un conflicte que ve de lluny, però que ara reneix amb força i evidència. Només cal veure les darreres eleccions, polaritzades en l'eix "separatistes" vs "unionistes", guanyades pels primers.

També la reacció airada que ha provocat en la comunitat educadora, partits polítics i la societat civil , l'anomenada llei Wert (projecte de llei per la reforma educativa) que vol anorrear la immersió lingüística catalana, reconeguda acadèmica i socialment com una valuosa eina de cohesió social.

Per resoldre un conflicte, se n'han d'analitzar i entendre les causes. Per aquesta raó, em presto a posar la meva opinió a la palestra perquè tothom que vulgui hi digui la seva i així, entre tots, trobar pistes de solució per a la convivència cívica.

En la meva modesta visió del conflicte, les causes vénen determinades per un xoc de mentalitats. La mentalitat catalana que parteix de la vivència i creença que és un poble, una nació diferenciada dels altres pobles de la península, d'Europa i del món. Que posseeix una llengua, una cultura, unes costums i un dret propis.

La mentalitat espanyola que considera Catalunya només com una part d'Espanya, diluïda dins la gran nació espanyola. Així, al negar el fet nacional català, redueix la llengua, la història, el dret i la cultura catalana a tipismes tradicionals. O sigui nega, de fet, les expressions més vives que configuren l'ànima del poble català.

D'on els ve, aquesta mentalitat reduccionista, del poble català?

La història d'Espanya ens dóna prou dades i pistes per saber dels seus afanys imperialistes, conqueridors, colonitzadors i uniformadors, però el que m'interessa no són tant els fets històrics sinó la seva mentalitat i com, encara avui, orienta moltes accions dels nacionalistes espanyols.

Sabem que una mentalitat es forja en el temps i que serveix de vehicle als esquemes mentals en tant que són viscuts sociològicament. Per tant, caldrà anar a la sociologia per apropar-nos als seus trets definidors

Des de la sociologia m'atreveixo a definir la mentalitat espanyola que no reconeix els altres pobles com una conducta pròpia de l'etnocentrisme. Recordem que l'etnocentrisme és una tendència dels components d'un grup ètnic a considerar el seu grup superior als altres grups o a interpretar les cultures alienes amb els criteris i valors de la pròpia cultura

L'etnocentrisme por arribar al paroxisme de considerar els altres com a éssers irracionals, "sense ànima", com ho testimonia el debat sobre els indis que va tenir lloc a Valladolid entre el 1550 i el 1551, la famosa "controvèrsia", on Juan Ginés de Sepulveda defensava que els "indis no tenen ànima" i fruit d'aquest concepte mental, molts espanyols es convencien a ells mateixos sobre una suposada superioritat moral que els donava el dret de subordinar i esclavitzar els nadius, incloent l'ús de la violència, a fi d'apropiar-se dels seus béns i riqueses. Tenia com a opositor el frare Bartolomé de las Casas, que defensava els drets humans dels indis.

Però fixem-nos en la força d'una mentalitat. Tretze anys abans (1537), el papa Pau III, veient els estralls sobre els nadius que feien els conqueridors amb aquesta pauta mental, proclama la butlla Sublimis Deus, en la qual manifesta que els indis tenen dret a la seva llibertat, la seva cultura i a disposar de les seves possessions. Tot i així, molts catòlics espanyols desobeeixen les instruccions del Papa i continuen infravalorant als pobles indis.

Avui, els nacionalistes espanyols neguen als nacionalistes catalans el dret a ser un poble. El dret a ser plenament una nació amb tot allò que representa de diferenciació de la resta d'Espanya: Una llengua, una cultura, una identitat, una història, uns costums i sobre tot el dret natural i universal que té tot poble a decidir el seu futur.

La reflexió en forma de pregunta, esdevé evident. L'Estat espanyol no està negant, també avui, l'ànima del poble català, no acceptant que és realment una nació amb trets espirituals específics? És moralment lícit?

Els servidors d'un estat que imposa polítiques d'unitat uniformadora a ultrança, no manifesten una mentalitat colonitzadora, impròpia del segle XXI?

És moralment lícit donar suport a polítiques que procuren la infravaloració o dissolució cultural d'un poble?

S'atribueix a Albert Einstein la dita: "Si vols resoldre un problema o conflicte, has de fer-ho amb una mentalitat diferent amb la qual s'ha plantejat el problema". Així sigui!