Els gironins, d'un temps ençà, estem gaudint de l'estrany "privilegi" d'ésser els primers en moltes coses. Som els primers en nombre de pisos embargats, fórem els primers a "fruir" d'uns CAP amb servei clausurat a les nits, i ara serem els primers a "tenir l'honor" d'observar molt a prop una gran "fita històrica": l'adjudicació per primera vegada en tota la història de la sanitat pública catalana de la gestió d'una àrea bàsica de salut (ABS) i set consultoris locals a una empresa privada. L'ABS de l'Escala enceta un pla de privatització de la sanitat catalana. De sobte es fa palès que "l'agenda oculta" per privatitzar el sistema públic de salut, que fa un temps negà amb rotunditat el conseller de Salut, Boi Ruiz, sí existia de debò.

No fa pas gaire vaig llegir el següent: "La salut pública a Catalunya és el Cat Salut i la seva xarxa sanitària d'utilització pública. (EE)". L'amable lector pot pensar, si no ofereixo cap més indici, que aquesta frase està inclosa en algun manual institucional de la Generalitat de Catalunya editat ja fa un temps, tal vegada en temps del Tripartit. La resposta és no: està inclosa al programa electoral amb què CiU ha concorregut a les darreres eleccions autonòmiques. Les sigles (EE) -adverteix el programa electoral- són mesures necessàries per dotar-nos d'estructures d'estat. Per malaurança, la privatització de l'ABS de l'Escala demostra, un cop més, que els programes electorals estan redactats amb la finalitat última d'incomplir-los. O tal vegada és el reflex pràctic de la promesa transcendència històrica d'aquestes eleccions? Qui sap!

El programa electoral de CiU, en referir-se a la salut a Catalunya, parla d'"un model i un sistema sanitari d'excel·lència a preservar", i escriu negre sobre blanc el mot "públic" en un munt d'ocasions, essent així que d'aquest mot el programa en va ple. Per ventura no és contradictòria aquesta promesa de mantenir el caràcter públic de la sanitat amb aquesta imposada gestió privada a desenvolupar per una empresa que, al cap i a la fi, té l'objectiu mercantil -i és lògic, àdhuc legítim- de l'assoliment del màxim benefici econòmic dels seus accionistes? L'empresa Eulen, s.a., que és l'adjudicatària guanyadora d'un concurs públic "casualment" ofuscat per la cobertura mediàtica de la campanya electoral, és una multinacional que gaudeix de contrastada experiència en àrees de negoci com la neteja, la seguretat, els serveis auxiliars, el treball temporal i el medi ambient; no obstant això, la seva experiència sanitària és pràcticament nul·la (alguna cosa en ajuda domiciliària i residència de gent gran i malalts mentals). Per ventura és aquesta la manera més adient d'acomplir amb la promesa electoral de preservar un model i un sistema sanitari d'excel·lència?

Llis i ras, sóc del parer que CiU s'equivoca en afanyar-se a guardar un paràgraf tan important i transcendent del seu programa electoral al racó més profund i fosc del calaix. Més que res perquè deixa encara més oberta la finestra al malestar creixent dels ciutadans, reflectit a les clares no fa pas gaire a les urnes.