l'especulació financera liquida els drets laborals. Des de diversos àmbits se'ns vol fer creure que l'economia és el més important de tot, i que per submissió als mercats especulatius s'ha de sacrificar tot, fins les persones i els seus drets més fonamentals, com és el dret al treball. Amb l'excusa de poder sortir de la crisi s'està violant impunement aquest dret humà i social. Vivim una dictadura dels mercats especulatius. Els que manen de debò no concorren a les eleccions, en canvi, sotmeten els governs als seus interessos econòmics. Els governs són súbdits de la situació financera i l'única sortida que ofereixen són polítiques de retallades, que liquiden els drets dels treballadors i treballadores, conquerits al llargs de tants anys i de tants esforços. Constatem, precisament, com les mesures econòmiques, laborals i socials van directament a anular el dret al treball i els drets dels treballadors i treballadores.
El que vivim, assenyala Jaume Botey, professor de la UAB-Moviments Socials, no és només una crisi, és la voluntat explícita de fer marxa enrera en les conquestes socials, laborals i democràtiques. És la voluntat política clara de no voler controlar els mercats especulatius. La situació laboral que estem patint, cada vegada més degradada, amb abusos flagrants, salaris indignes i explotació de la mà d'obra, és una denúncia palpable contra el neoliberalisme econòmic sense fre, que fomenta una cobdícia il·limitada que va empobrint els més febles i va augmentant l'exclusió social.
El treball és un dret no un donatiu. No podem permetre que es trepitgi tan fàcilment la Declaració Universal dels Drets Humans, que és un compromís de tots els governs: "Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur" (Article 23). També la doctrina social de l'Església és clara i precisa: "El treball és un dret fonamental i un bé per a la persona humana" (Concili Vaticà II, Gaudium et spes, 26).
El treball és un dret, no un donatiu de beneficència. Recordem que la plena ocupació és un objectiu obligat per a tot ordenament econòmic orientat a la justícia i al bé comú. Una societat en què el dret al treball esdevingui nul o es negui sistemàticament i en què les mesures de política econòmica no permetin que els treballadors assoleixin nivells satisfactoris d'ocupació no pot aconseguir ni la seva legitimació ètica ni la pau social.
El qui es troba sense feina pateix les conseqüències profundament negatives que aquesta condició determina en la personalitat i corre el risc de quedar marginat de la societat, d'esdevenir una víctima de l'exclusió social. La desocupació és una veritable calamitat social.
Els problemes de l'ocupació han d'interpel·lar directament les responsabilitats de les administracions, a les quals correspon el deure de promoure polítiques actives de treball. No poden eludir, amb l'excusa d'acontentar els mercats, l'obligació i la responsabilitat de garantir els drets i el benestar mínim per a tothom. Les situacions de desocupació tenen repercussions directes sobre la vida familiar, provocant tensions, crisis i ruptures.
Amb el dret al treball no s'hi pot jugar. Si no hi ha democràcia econòmica tampoc hi haurà democràcia política. Si el sistema econòmic actual obliga a retallar els drets humans, és que aquest sistema va contra els drets humans, afirma encertadament el jesuïta i analista social José Ignacio Gonzàlez Faus. Cal dir clarament que el sistema econòmic dels mercats especulatius, encara que es consideri legal, és del tot injust i pervers.
Per això, com diu el Consell Pontifici de Justícia i Pau, s'imposa urgentment una reforma del sistema financer i monetari internacional, en la perspectiva d'una autoritat pública amb competència mundial. Cal urgentment una regulació internacional dels mercats per part dels governs.
L'economia no pot ser mai un absolut, l'economia ha d'estar sempre al servei del treball de les persones, no les persones al servei de l'economia. S'ha de donar sempre prioritat a la persona i al treball digne, en front de l'especulació i defensar els drets dels més empobrits dins el món obrer. No ens equivocarem mai quan ens posem al costat dels més febles i dels que més pateixen la injustícia d'unes lleis econòmiques que sempre afavoreixen els qui més tenen.
