tolerar rajoy i apedregar mas

 
tolerar rajoy i apedregar mas
tolerar rajoy i apedregar mas  

MATÍAS VALLÉS Un país sempre sorprenent, que tolera Rajoy i apedrega Artur Mas, encara que el primer és més perillós per al futur d'Espanya. Des de la seva proverbial abúlia, el president del Govern va anunciar divendres que rebrà el protomàrtir català "quan ell vulgui". El balanç de cap d'any maia -amb adjectius com "insuportable" o "insostenible"-, a càrrec del llogater de La Moncloa, demostra una vegada més que la Generalitat utilitza Madrid per camuflar els seus problemes, però que sovint s'oblida la viceversa. Catalunya consola l'asfixiat Rajoy.
La pregunta clau no planteja en quantes dècimes ha reduït Rajoy el dèficit, sinó quants partits de futbol íntegres ha contemplat durant el seu primer any a La Moncloa. Resulta il·lustratiu que la compareixença de divendres es produís durant un parèntesi de la Lliga, quan el president se sent obligat a entretenir-se amb la política. Del to de la seva intervenció es desprèn que el futur de Casillas i Mourinho el preocupa amb més intensitat que la sort del seu país.
Transcorregut el primer quart de la legislatura, Rajoy insisteix que la tossuda realitat el va obligar a variar el seu programa electoral. És a dir, que es va presentar d'esquena a la realitat, un problema per a un polític que s'autodefineix "previsible". A l'escoltar el "date la vuelta" de la cançó de Pimpinela, els problemes l'enlluernen i recorre al tòpic de culpar als seus predecessors. Curiosa obsessió amb l'herència rebuda d'un polític que, des del llunyà 1996, ha estat present en totes les etapes de la creixent "desafecció cap a les institucions" denunciada pel Rei. Amb tots els respectes, en què podria ser pitjor la situació actual amb Zapatero als comandaments de la nau?
No et preguntis què ha fet el teu Govern per tu, sinó què ha fet el teu Govern per tu últimament. Per exemple, l'esbombada reforma laboral consisteix a castigar els treballadors amb les doctrines encoratjades per éssers exemplars com Díaz Ferrán. La por de Rajoy no la inspira la seva incapacitat per resoldre els problemes, sinó la seva despreocupació en afrontar-los. Res li importa gaire. La seva última innocentada obliga a agrair-li que escassegin les seves compareixences públiques. I si aquesta anàlisi li sembla excessivament cruel, millor no consulti quina opinió li mereix Rajoy al món exterior.

Enllaços recomanats: Premis cinema