Pastorets

a Palau-sacosta

Narcís Cadena i MAsÓ. GIRONA.

És la quarta vegada consecutiva que l'Agrupació Cultural i Recreativa de Palau-sacosta, s'ha ofert a la direcció de la Residència assistida Creu de Palau de Girona, per fer-se un lloc dins la magnífica programació que va començar el 13 de desembre de 2012 i acabarà el 4 de gener de 2013: cant de nadales, ballet clàssic, cançons, música i ball, concert, cant coral, instruments de vent, etc. Molta activitat amb alegria, pau, joia i desig de bones festes!

Els Pastorets no hi podien faltar. Les edats dels actors eren diverses. El que més agradava a les persones residents eren les interpretacions dels nens i les nenes de 4 a 12 anys.

Aquell escenari ambulant feia goig de veure. El públic era diferent a cada planta, però estava al mateix nivell dels actors. La identificació jugava un paper molt impor?tant. Els segments socials més dependents: els infants i les persones d'edat avançada podien mostrar i demostrar que amb la paraula i l'escolta atenta es poden desfer moltes cabòries. Per aquest motiu no ens va estranyar que l'any passat, els senyors/es residents, ens diguessin: "en aquests Pastorets hi falten els dimonis!". (Després de pensar amb el "diàbolos" com a "incomunicació" ?-origen i desenllaç fatal de molts mals de la humanitat-), vàrem dir: és cert, teniu raó! Tot seguit ens fixàrem que el contrari del "diàbolos" és el "logos" -això és "la Paraula", i d'aquí deriva el mot "diàleg" que és entre dues persones-.

Aquests dies hem posat l'èmfasi en la llum, identificada amb la Paraula que il·lumina tot home i ens dóna vida en abundància -o sigui ben plena. Molts residents confien en la bondat de les persones i esperen, com aquell infant humil i senzill, que els Mags els vagin a visitar.

Cinema

Josep Maria Pi Gener. Maçanet de la Selva.

Últimament, per la feina que tinc, tinc temps fins i tot d'anar al cinema; ja sé que son 120-140 minuts, (els de TV duren una tarda amb els seus ingressos de propaganda), pero fixeu-vos-hi, mai mengen a les pel·licules, i això ens pot portar a la decadència de la restauració.

Enyoro les pel·lícules de Robin Hood, els espaguetti western, fent unes bones barriles que ens podrien portar a la fi de la nostra crisi restauradora; i fins i tot, ajudar els grans empresaris de patates fregides a tirar endavant; espero que la indústria del cinema ho pugui llegir.

Carta als tres

Reis Mags

Àngela Ferrer i Mató. Girona.

Benvolguts, no vull demanar-vos res. Amb la situació en què ens trobem ja esteu prou atrafagats per complaure la mainada, que són els que s'ho mereixen i per als que feu tan llarg viatge, encara que diuen que no veniu de tan lluny com crèiem fins ara. Però és igual, el que és important és la il·lusió que porteu als menuts.

La meva carta és d'advertiments perquè no us passi res de dolent a vosaltres que sou tan bons. Mireu, no se us acudeixi passar per la Nacional II, el més probable és que tinguéssiu un accident. Tampoc no us atreviu a venir en tren, els tenim tan vells que, o faríeu tard o potser restaríeu parats en una estació desballestada. Millor usar els camells si és que no us els han confiscat per subhastar-los! No sé si encara podeu pagar els patges, segur que els heu d'inscriure a la seguretat social i costa molts diners! Ah! i alerta amb el que pagareu a Catalunya si passeu per l'autopista, a més segur que us carreguen l'impost turístic i un 21% en tot el que compreu i mengeu. I no reclameu! que ara les taxes per fer-ho us poden arruïnar. I cuideu-vos molt que si us agafa un virus o patiu algun accident no sé si us en sortireu, tenim menys metges i amb més feina! I no feu cas si els nens no escriuen gaire bé i amb faltes la carta dirigida a vosaltres. Cada vegada hi ha menys mestres per a més alumnes i clar van una mica endarrerits, pobrets!

Ja veieu que la situació al nostre aimat país no és d'allò més xamosa i si veritablement sou Mags només us demanaria que ajudéssiu aquesta terra de bona gent i treballadora que som els catalans per poder tirar endavant sense jous que ens ofeguin i ésser lliures com a País que som. Gràcies!

Contesta al Sr. Francesc A. Picas sobre el Nadal

joan enric carreras mercader. Bellcaire d´Empordà

Benvulgut Sr. Picas, segur que em coneix perquè a més de llegir les seves cartes, altres vegades ja li he tornat contesta, i veig que per a vostè encara només i ha un bandol... El dels revolucionaris que van derrotar la República i el seu estimat Paco i la intocable Església, amb tota la parafernàlia que vostè mateix exposa. Precisament en el seu treball d'historiador penso que també hi haurien de tenir cabuda els que van ser vençuts, torturats i pràcticament aniquilats. Els que vostè exposa en el seu escrit no van poder celebrar el Nadal per unes prohibicions anarquistes i fora de context pel fet que durant molt anys abans, els "guanyadors" els havien menyspreat com a persones de lliure dret, però esl que vostè explica només no van poder celebrar "uns" anys el Nadal, que els perdedors i aniquilats, no vam poder "mai més" celebrar res, fos d'un color o altre; no es així, Sr. Picas? Precisament del poble que és vostè van poder veure els molts exilats que passaven per davant de casa seva... I això no ho va veure? O potser estava amagat com una rata de rectoria?

Una vegada més, li demano que com a historiador pensi en tota la població, i no només en capellans i monges, totalment respectables, peròal cap i a la fi solament una part de les moltes persones que van patir els avatars d'una guerra estúpida i equivocada, però si persisteix amb la idea que només va patir un bandol, seguirà ajudant que la rancúnia faci estada en el nostre estimat país.