Un Nadal esperitat

 
Un Nadal esperitat
Un Nadal esperitat  

"Algú em podrà dir que la inclusió de fantasmes no encaixa gaire bé amb la visió realista d'un prostíbul"

SEBASTIÀ ROIG tiana acollirà a finals de gener una trobada d'escriptors catalans de novel·la negra. M'imagino que més d'un dels convidats ja té oberta una carpeta, on guarda les notícies que li arriben del macroprostíbul Paradise. Convindreu amb mi que els successos que genera, distorsionats per un guionista eficaç com David Chase, permetrien muntar uns quants episodis televisius amb grapa.
Si algú em demanés que m'inspirés en el tema, confesso que jo tiraria per una altra banda. Sense menystenir l'argument policíac hi afegiria una cullerada fantàstica, reforçant l'accent nadalenc d'alguns fets. Com que la nostra situació laboral i social és cada dia més dickensiana, potser reactualitzaria la novel·la A Christmas Carol. No costaria gaire reconvertir Ebenezer Scrooge en l'empresari fictici i poc sentimental d'un gran casalot de barrets; un home sorrut que, obviant els avisos de fantasmes passats, presents i futurs, prepara el seu establiment per a la nit de Cap d'Any.
Algú em podrà dir que la inclusió de fantasmes no encaixa gaire bé amb la visió realista d'un prostíbul. Segurament és veritatÉ Malgrat tot, recomanaria als més escèptics que es passessin pel TNC i veiessin Ball de titelles. Aquesta obra de Ramon ?Vinyes, anterior a 1930, s'ambienta en una ciutat de muntanya, en plena Nit de Nadal, durant la qual un àngel cau i va a parar a un bordell.
Si Vinyes fos contemporani nostre, aneu a saber què li hauria suggerit tot aquest rebombori d'habitacions, noies, encaputxats, explosius, trucades i clients desallotjatsÉ Un vodevil amb camioners, sicaris i zombis? S'admeten apostes.

Enllaços recomanats: Premis cinema