Què faràs?

 
Què faràs?
Què faràs?  

"Hi ha els qui, simplement, se'n van a dormir feliços de la vida, fugint de la dictadura de les coses que han de fer"

MOISÈS DE PABLO després de superar la data màgica del cap d'any, on l'opinió pública mundial sencera t'interrogava sobre què havies de fer (a on aniries, amb qui, amb què et divertiries per poder encarar el 2013 molt millor), el lector model se sent alleugerit d'un pes infinit perquè ha pogut passar el cap d'any entre amics, bon menjar, bon beure, i en definitiva, bona companyia. Sempre hi ha el dilema si vas amb la família pròpia o amb la de la parella, a quin terreny feu la trobada, o us decidiu per un terreny neutral, que abans era sinònim de clatellada econòmica, i tantes estratègies que t'obliguen a estar alerta en l'època del naixement de Crist a l'antiga Palestina.
Hi ha parelles que marxen ben lluny aquestes dates, tan ensucrades, on a la tele et posen pel·lícules impossibles d'obesos Pares Noels que canvien la història de famílies infelices i tothom intenta sobreviure a l'esperit nadalenc d'anunci vingut de les Amèriques com pot. Hi ha parelles que van a trobar al mateix Pare Noel a Lapònia, i allà troben que l'home gros i gras sap que Barcelona sona si la bossa sona, i se sap de memòria la davantera del Barça. El viatger bregat en mil fugides sap que marxi on vagi, acabarà abraçant desconeguts a discoteques del món que et desitjaran happy new year, encara que després intentin robar-te la cartera. A quina tribu perduda a l'Amazones, no cristianitzada o en vies de cristianització, no acaben de celebrar aquest canvi d'any amagat de ?guirlandes i carrers il·luminats, i consumisme familiar que reforça les batalles entre familiars que no se suporten en sopars ?disse?nyats per engreixar-te quilos i quilos? Enlloc.
Sobreviure al Cap d'Any és un art difícil. Neix en veure les cares de satisfacció dels petits mentre caguen el tió. N'hi ha que es tanquen a casa seva, després del sopar pantagruèlic, i se suïciden, metafòricament parlant, mirant els programes de televisió enllaunats i dissenyats per expulsar a la gent de casa. Hi ha els qui, simplement, se'n van a dormir feliços de la vida, fugint de la dictadura de les coses que han de fer. Però fins i tot aquests, els herois del passotisme, hauran de retre culte als bons desitjos. A fer a la vida tot allò que no has fet i et queda per fer: que si el gimnàs; que si els idiomes; que si les classes de ioga on no has superat de la fase d'adormir-te; que si ser millor persona. No ens n'escapem. I un apunt, aquells que tenen mania al número 13, els que pateixen "friggastriscaidecafobia", aquests no tindran on amagar-se.

Enllaços recomanats: Premis cinema