Després de la festa de Nadal, el dia 26, vàrem celebrar la de sant Esteve. Una festa que ens permet cada any allargar unes hores més les reunions familiars tan característiques d'aquests dies. Ho he viscut un any més i segurament molts de vosaltres també. A casa dels germans, els nebots casats i amb fills anaven el dia de Nadal a casa d'uns pares i avis i el dia de sant Esteve a casa dels altres. I, tots contents.
Llegeixo en La missa de cada dia aquest comentari: "No és per amargar-nos la festa que l'Església ens fa celebrar l'endemà de Nadal la memòria de sant Esteve, que va pregar pels seus perseguidors que li tiraven pedres fins a la mort (...)".
Crec sincerament que el seu exemple i la seva protecció són més que mai necessaris. No en va, doncs, fou un dels primers diaques i el primer màrtir de l'Església que ens ensenyà a perdonar fins i tot els nostres enemics. Ho llegim en els Fets dels Apòstols.
Un dels primers diaques. Llegim en el capítol sisè que com que anaven creixent els deixebles, escolliren set homes acreditats, plens de l'esperit i de l'enteniment que els ajudessin en el servei, i els Apòstols els imposaren les mans. Aquí cal buscar l'origen del diaconat. Un diaca, del grec diakonos, "servidor", és un home que ha rebut el primer grau de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe. Segons el catecisme de l'Església Catòlica, els diaques no són pròpiament sacerdots, tot i pertànyer a l'orde sagrat. La funció del diaca és assistir i ajudar els bisbes. La seva missió és col·laborar amb el presbiteri diocesà.
La festa de sant Esteve, un dels primers diaques de l'Església, m'ha fet repassar el que diu el Catecisme, també sobre les seves funcions: poden exhortar el poble fidel (predicació), administrar els sagraments del baptisme i del matrimoni, repartir l'eucaristia, presidir funerals. Se'ls pot encarregar una delegació pastoral. Si es dóna el cas -qui sap si a Girona ens hi podem trobar ben aviat- el bisbe els pot encarregar l'administració de parròquies. Va ser després del Concili Vaticà II que es va restaurar la pràctica de permetre el diaconat permanent a homes casats. Qui s'ordena de diaca essent solter es compromet al celibat permanent. A la diòcesi de Girona creuria que un dels darrers bisbes no veié amb gaire entusiasme aquesta funció i aquest podria ser un dels motius que no tingui avui encara gaires diaques. Crec que n'hi ha cinc que exerceixen les seves funcions a diferents indrets del bisbat. De l'Alt Empordà, fins aquest moment, no n'ha sortit encara cap.
El darrer diaca diocesà ordenat va ser Ignasi López, casat, amb fills, de professió cap de Policia d'Olot. Vaig estar present a la seva ordenació. Mentre agraïa a les persones que l'havien ajudat a prendre aquesta important decisió: esposa, companys, sacerdot..., manifestava la seva satisfacció amb aquestes paraules: "M'he enamorat de Jesús i he cregut que ell em demanava més compromís". Vaig assistir-hi amb un company, predisposat a pensar també ell en aquesta possibilitat, i tots dos tornaven a Figueres admirats i entusiasmats pel testimoni de l'Ignasi, ordenat de diaca a la nostra diòcesi el 17 de juny de l'any passat. Estic segur que no serà el darrer. I, com he manifestat més d'una vegada, ens plauria a molts que ara en sortís un de l'Alt Empordà.
Recordant novament sant Esteve, que va morir pregant pels seus perseguidors que li tiraven pedres, l'Església, el nostre món, necessiten més que mai, aquests testimonis de l'amor de Déu, amb el perdó als enemics tan difícil, que hem de ser d'una manera especial sacerdots i diaques.
Per aquest motiu m'ha semblat bé recordar-ho i dir: sant Esteve, diaca i màrtir, ora pro nobis.
