És difícil pensar en els desitjos que hom vol per a aquest 2013 que acaba de treure el cap. Si mirem enrere, l'estol de xifres negatives, de males notícies i de decisions injustificables que ens ha acompanyat, ens deixa una imatge de terra cremada però, si mirem endavant, allò que podem entreveure és un paisatge tercermundista: pobresa per a la majoria, riquesa per a una minoria i la sensació que ja fa massa temps que caminem en la direcció equivocada. Per tant, l'espai per il·lusionar-nos es cada vegada més reduït, més estret i massa fosc; no obstant això i per si de cas estem caient en el parany de quedar-nos en el racó, capcots i derrotats, que és allà on segurament ens voldria la minoria per poder seguir robant i aprofitant-se de la seva posició, crec que encara ens podem permetre el luxe -paraula amb tendència a desaparèixer del vocabulari de la majoria- de plantejar-nos alguns objectius per aquest nou any, encara que siguin inabastables.

Així, al primer lloc de la llista jo hi poso la persecució, detenció, escarni, judici i condemna de tots aquells, polítics o banquers, que ens han dut fins aquesta situació i que avui segueixen omplint els reservats de restaurants ara només reservats per a ells. I no s'hi val perdonar a aquells altres que amb l'estricte compliment del seu deure varen executar i ?segueixen executant les ordres dels culpables amb una fidelitat fora de dubtes i amb una eficiència desmesurada. Aquest 2013 els voldria tots al mateix sac, amb la condemna de la vergonya aliena, la marginalitat més absoluta i una girada col·lectiva d'esquena allà on fossin o per allà on passessin.

Com que l'espai no permet estendre's ni la realitat tampoc, només em permetré un altre petit desig per encetar l'any. És tracta d'un simple canvi d'ordre a la llista de prioritats. Allà on hi posava minories que hi posin majories i que per una vegada governin per a la gent. Que bonic que seria. Els meus millors desitjos per aquest nou any!