Catalunya disposa des d'ahir, per primer cop, d'una autovia que la connecta d'est a oest i viceversa i sense passar per Barcelona. És la primera via de gran capacitat que no té la capital com a client principal. I a més, és gratuïta pels usuaris, per bé que és d'esperar que la Generalitat concreti la seva intenció d'introduir el peatge per a camions pel sistema anomenat eurovinyeta. Altra cosa no s'entendria atesa l'elevada inversió de diners públics. L'Eix Transversal també és la primera via gratuïta de gran capacitat que acosta Girona a altres àrees urbanes de primer ordre a Catalunya. Ja és prou conegut que Girona és la província de l'Estat amb menys quilòmetres d'autovia gratuïts. Aquesta nova infraestructura millora indiscutiblement les comunicacions a l'interior de Catalunya després de que l'Eix s'hagués convertit en una via insuficient i altament perillosa gairebé des de la seva inauguració l'any 1997. La sinistralitat ha sigut de les més elevades de Catalunya. Ara bé, queden molts deures pendents a les comarques gironines, alguns a càrrec de la Generalitat i d'altres, de l'Estat. Pel que fa a l'administració catalana és prioritari posar el fil a l'agulla en la millora de la "carretera de la vergonya", estreta, insuficient i amb una elevada accidentalitat. També algun dia s'haurà de recuperar la variant de la Bisbal, ajornada per l'actual Govern de CiU des del mateix dia de la seva presa de possessió. El devastador moment econòmic que vivim ha frenat alguns dels projectes pendents, però arribarà el moment en què s'hauran de rescatar del fons del calaix. I no cal oblidar, part de l'Estat, el desdoblament de la N-II. Amb l'Eix Transversal, igual que amb el tercer carril de l'autopista, s'ha demostrat que el problema no és tècnic, sinó polític. L'Eix ha convertit en autovia els seus 153 quilòmetres en un temps rècord de gairebé tres anys, la N-II té força ?menys quilòmetres i menys dificultats tècniques.
