Distribució de la població espanyola
Leandre Maeso Ginesta. GIRONA.
Població espanyola actual: 47.190.493.
Majors de 65 anys: 9.314.243; menors de 18 anys: 8.461.540; estrangers que viuen aquí: 5.711.040; politícs, secretaris i assessors: 5.371.162; aturats oficials: 5.273.600; mestresses de casa i altres: 5.004.270; sindicats i comitès: 408.362; forces de seguretat: 327.372; forces armades: 179.028; clergat i religiosos/es: 78.970; personal reclòs: 69.268.
Ens en queden uns 6.991.638.
Senyors/es: cadascú que tregui les seves pròpies conclusions.
Un servei menys
al Trueta
Laia Costa Lliró. mare de la tanit. girona.
Quan estàs embarassada tens una gran il·lusió, però quan et diuen que tindràs una filla prematura, la incertesa que s´obre et crea un gran dolor, ja que se´t trenquen els plans i les il·lusions creades.
La nostra filla va estar ingressada a l´Hospital Trueta cinquanta interminables dies, sumats als vint-i-vuit dies del meu ingrés abans de parir. En aquest moment entres en un llarg túnel fosc sense sortida, on l´embaràs i el fet de donar a llum, que haurien de ser un dels moments més feliços de la vida, es tornen un malson. Durant aquest temps l´acompanyament brindat per la Natàlia Artigas, la psicòloga de la unitat de prematurs, va ser crucial per saber-ho portar, per ajudar-nos a fer el nostre procés d´acceptació i treure forces per cuidar i estimar la nostra filla com es mereixia.
La Tanit va evolucionar bé gràcies a tot l´equip de neonats, però estic convençuda que també va ser gràcies a la dedicació i el suport que em va brindar la Natàlia. Ja que a l´Hospital Trueta aposten pel mètode «cangur», i és aquí on és molt important l´estat emocional de la mare i el pare.
Fa uns dies he sabut que aquest servei aviat ja no hi serà, per manca de recursos econòmics han de prescindir de la figura del psicòleg.
L´acompanyament a la mare durant tot aquest temps és indispensable, i per tant, penso que això suposarà negar a les famílies el dret del benestar emocional. Com s´ho faran a partir d´ara les famílies que tenen una criatura prematura? Les que reben males notícies respecte al desenvolupament físic o mental del seu fill? I les que perden la seva criatura en el part o als pocs dies després d´haver nascut? Com s´ho faran per superar aquest buit?
Crec que si no et toca de prop, és difícil imaginar el que senten i viuen les famílies amb fills ingressats a la UCI de neonats, però no són poques, i menys en un hospital de referència com el Trueta.
Hi ha situacions a la vida que ja són prou dures i difícils per elles mateixes, que només falta no poder disposar d´aquest suport i aquest acompanyament en moments tan significatius on et sents perdut i enfonsat. Em sorprèn i m´indigna que els polítics tinguin la vergonya de dir que la qualitat de la sanitat no disminueix, doncs que vinguin i m´ho expliquin.
L´os del poble català
JOSEP PUIGGROS GAFAROT. PALAMÓS.
El Sr. Andreu Mas-Colell, un dels pocs polítics de reconegut prestigi que tenim, diu que no li quedarà més remei que «tocar os». Doncs bé, si ha de tocar os, tingui en compte que l´os que tocarà no serà de gallina de corral, blanc i resistent com les gallines d´abans (d´aquestes en queden poques), tocarà os de gallina de factoria, de color marró i trencadís, i pot passar que si el toca massa se li quedi als dits i no es pugui aprofitar ni per fer brou. Si cada vegada queden menys autònoms, menys petita i mitjana empresa, menys comerç, és a dir, menys botiguers i més aturats. Si els que encara queden, mig ofegats els, carreguen amb més impostos i més retallades i sense cap idea per crear treball i animar una mica el personal, si el que priva es recaptar i recaptar més amb l´excusa de l´estat del benestar, ens trobarem amb la paradoxa d´un Govern que governarà amb el programa de l´oposició.
Si es vol arribar a fer una consulta dins d´un any o any i mig, no hi ha temps per filigranes, o comencen tots, i em refereixo als polítics catalans, a gestionar idees i aixecar una mica la moral dels que encara poden pagar o, si no al sofert català no li quedarà esma per dipositar el seu vot dins l´urna i ja serem una gallina morta i desossada.
Els entrants a Grècia i les postres al Marroc
Xavier Fontané. Celrà.
Vivim temps de frivolitats en què la superficialitat i la immediatesa mesuren l´èxit de qualsevol proposta, sigui econòmica, política o cultural. Per aquest motiu trobo intensament reconfortant la iniciativa «Lírica Culinària» del restaurant Rosa dels Vents/Hotel Cala del Pi de Platja d´Aro. Un projecte que demostra que el fet cultural és un tot polièdric d´infinites expressions indestriables unes d´altres. En aquest cas en destaquen dues: música i gastronomia que, prodigiosament entrellaçades, embolcallen paisatges, històries, llenguatges, art, viatges... Perquè el seu darrer cicle «Grans tradicions culinàries de la Mediterrània» és ben bé això, un viatge. Un viatge que, a través de la proposta gastronòmica i musical de l´Enric Herce, ha obrat el miracle de transportar els afortunats comensals a Malta, Grècia, Turquia, Egipte, Túnis, Sardenya... sense aixecar-se de taula, només tancant els ulls i gaudint dels sabors de la travessia per aquest mar curull de riqueses sensorials.
Tot plegat, amb el dolç balandreig de les cançons de la Mirna, que amb la seva veu tant ens seduïa vers cales llunyanes com fins als racons més íntims de l´ànima.
Els signes dels temps se´ns mostren en forma de podalls i tisores. Potser caldrà confiar, com en èpoques passades, en la sensibilitat i l´empenta d´empresaris/emprenedors, capaços de crear riquesa econòmica i també cultural.
