RESUM

Som des de la Cultura

 
Som des de la Cultura
Som des de la Cultura  

CARLES DUARTE I MONTSERRAT La crisi econòmica està produint un impacte profund a la societat, que constata amb preocupació com en queden amenaçats aspectes crucials per a la cohesió i el progrés. En aquest context advers, cal valorar la resposta col·lectiva de solidaritat amb els qui passen més dificultats, i de reclamació d'una reorientació de les mesures recurrents d'austeritat que han acabat accentuant l'asfíxia d'institucions i nombroses iniciatives. No ens en sortirem des de la resignació o el pessimisme, sinó reprenent el dinamisme i retrobant la confiança en les nostres potencialitats.
Un dels àmbits on l'escenari actual té unes conseqüències més dramàtiques és la cultura, víctima d'importants reduccions pressupostàries i d'un increment de l'IVA que reflecteix una actitud de nul.la complicitat amb els sectors culturals i que penalitza el teatre, el cinema... Cal recordar el pes que a Catalunya té la cultura dins l'economia, a l'entorn del 4%. Des d'algunes administracions es tracta la cultura com un guarniment accessori, com un luxe prescindible. Tot plegat constitueix una greu amenaça a la viabilitat d'equipaments que ens permeten l'accés al llegat cultural que ens defineix, i de grups i conjunts artístics que són els nostres millors exponents de talent i creativitat. Certament s'han de replantejar i rectificar rutines, revisar planificacions i inversions. I es fa aconsellable una política de cooperació per facilitar una millor gestió de tots els recursos disponibles i una priorització clara per evitar que la dispersió d'energies provoqui el col·lapse de les principals institucions culturals.
Però el problema central és d'una altra naturalesa: ens afirmem, ens expressem i ens projectem al món des de la cultura, però, si fem cas de la posició que ocupen les despeses culturals dins dels pressupostos públics o els mecenatges empresarials, hem de concloure que s'hi assignen uns recursos insuficients. La cultura ens situa en el món i ens convida a comprendre i a sentir. No ens en podem desentendre com a comunitat humana fruit d'una construcció de segles que es manifesta des de la cultura. S'hi fonamenta la nostra capacitat d'interpretar la realitat, d'analitzar-la críticament, de crear bellesa artística, literària,... i de gaudir-ne.
Assignar a la cultura una consideració marginal ens fa més vulnerables davant d'una crisi com l'actual i ens deixa en una posició més precària per poder superar-la. La cultura no demana privilegis, però arraconar-la o prescindir-ne és suïcida, perquè banalitzar la cultura empeny la nostra societat cap a actituds primàries, irreflexives, viscerals. Necessitem atendre naturalment les necessitats físiques però el progrés material serà sempre incomplet si no va íntimament unit a un progrés cultural i cívic.
Un cop iniciada una nova legislatura, s'imposa reclamar a totes les forces polítiques que refermin el seu compromís amb la cultura.

Enllaços recomanats: Premis cinema