Signes o miratges?

 
Signes o miratges?
Signes o miratges?  

"Per recuperar la gran part dels llocs de treball destruïts s'haurà d'esperar que els bancs s'hagin sanejat completament i que l'administració hagi fet els deures"

JOAN VILA Dijous es va conèixer la taxa d'atur enregistrat del mes de desembre. Per primera vegada des que hi ha la crisi aquest índex ha baixat. Si es mira la corba d'atur es veu clarament un canvi en la tendència que no és un canvi absolut, però sí que marca un moviment.
Aquest mes de desembre ha estat un mes on no hi ha hagut campanya de Nadal. Per tant, si hi ha hagut una baixada de l'atur vol dir que s'ha llogat en el sector del turisme estranger. No és gran cosa, però la informació que dóna la taxa és que això ho estem fent millor que en els darrers anys, mostrant que Espanya és competitiva en turisme exterior.
Les dades de l'atur són difícils d'avaluar. Per exemple, veiem que durant l'any 2012 l'atur enregistrat ha estat de 420.000 persones, mentre que les baixes de la Seguretat Social han estat de 787.000. Com pot ser que es perdin més llocs de treball que no pas persones que entren a l'atur? Doncs perquè les 367.000 persones restants han marxat del país al no tenir treball.
L'estadística de l'atur de desembre diu que hi ha hagut una molt bona campanya turística a Barcelona, al sud de València, a la costa andalusa i a les illes Balears i Canàries. Aquestes darreres gairebé van fer el ple total. Aquest fet indica que les properes campanyes de turisme, la de Setmana Santa i la de l'estiu encara seran millors, fent possible la creació immediata de llocs de treball.
El turisme augmenta la demanda interior, essent important tant per al mateix sector com per a la indústria que l'alimenta. El sector serveis aporta al país una entrada de divises positiva, equilibrant la part negativa de la balança comercial de béns entre les importacions i les exportacions. Si cada mes millorem la venda de productes a l'exterior, si cada vegada comprem menys a fora perquè el poder de compra del país ha baixat, si cada vegada venen més turistes perquè se senten a gust entre nosaltres a un preu acceptable, un any, aquest mateix 2012, el saldo serà positiu. La millora d'aquest saldo productiu del 2012 respecte al 2011 serà prop de 17.000 milions d'euros i, si el ritme continua així (un 2,4% del PIB), l'any 2014 el saldo positiu equivaldrà al valor de la importació de combustibles. És històric!
Costa ser optimista amb informacions com aquesta perquè al seu costat hi ha el daltabaix de massa gent que pateix i perquè les administracions han entrat en un procés de reformulació total. Molta gent dóna per fet que l'any vinent Espanya i Catalunya no podran tornar tots els seus deutes circumstancials. Podria ser que fos així i que el país comencés al mateix temps a crear treball. L'economia pública i la productiva s'influencien entre sí, però no son mimètiques. Una vegada estiguem produint i venent com mai a l'exterior, creant treball de forma important, encara veurem com el sector públic va fent els seus deures retallant.
La sensació de si se surt de la crisi o no és objecte de debat polític. De fet és una posició infantil. Tothom sap que per sortir de la crisi cal canviar la moral del país. També que els economistes la foten massa sovint al pal amb previsions que no són creïbles per tenir en compte: fins i tot l'FMI va fer un error del 50% quan va calcular el descens del PIB arran de la reducció del dèficit públic. Per tant és vital agafar-se a qualsevol indici de canvi que serveixi per donar esperances de que sortirem del forat on estem. El canvi de tendència de l'atur no és l'únic indici, doncs també hi ha el retorn de la inversió internacional a Espanya com a fenomen més important. Els fabricants de vehicles han arribat a la conclusió que Espanya és més competitiva que els països de l'Est i algunes societats d'inversió ja recomanen el país com a valor que pot ser revolucionari en l'aspecte d'un creixement espectacular a la borsa.
Sortir de la crisi no serà qüestió de pocs mesos, serà un període que demanarà quatre o cinc anys. Primer hi haurà la frenada de la destrucció de teixit empresarial, després el guany de mercats exteriors, la capitalització de les empreses que hauran subsistit, per finalment retornar a la inversió per augmentar la producció. És en aquest punt quan es començaran a crear llocs de treball.
Però per recuperar la gran part dels llocs de treball destruïts s'haurà d'esperar que els bancs s'hagin sanejat completament i que l'administració pública hagi fet els deures, per poder tornar a tenir plans d'ajuts per invertir en la millora energètica dels habitatges.
Cal tenir present, però, que l'administració de l'estat, l'autonòmica i la local gairebé no han començat la seva reorganització, de moment només en parlen. Els politics tenen molt difícil fer-se la reconversió, en alguns casos el suïcidi, però quan més tardin a fer-ho, més tardarà el país a aixecar el vol.
Uns amics periodistes em diuen que ells són uns espectadors pessimistes de la situació mentre que jo sóc un actor que treballa per canviar-la, que per això sóc més optimista. El problema és que tots hem de ser actors per sortir de la crisi, uns treballant més i millor, altres comprant si poden, i ells creant opinió positiva. Tots hem de tenir clar que ens n'estem sortint: la moral és un element important en l'economia.

Enllaços recomanats: Premis cinema