Les paraules del títol que acabeu de llegir les trobareu a Lluc 13,32. Són del mateix Jesús i crec que avui, més que mai, prenen actualitat.

Tots coneixem el refrany: "La por guarda la vinya". Aquest nostre refrany popular ens pot ajudar a reflexionar sobre quelcom que sempre ens ha acompanyat i potser, avui, més que mai. Em refereixo a la por. Només un exemple pensant en el refrany: Per què el pagès ensulfata una i altra vegada els ceps? Perquè en vol assegurar la collita. És certament una por normal i sàvia.

Tots sabem que cal anar amb compte amb els possibles perills i procurar no caure-hi. Que s'ha de tenir seny, ser previsor i estar preparat pel què pugui venir. Ara, que hi hagi polítics/ques que escampin pors, cada dia, a tort i a dret no és admissible. Diuen els psicòlegs que els nens neixen només amb dos temors: el de caure i el dels sorolls excessius. Tots els altres són adquirits pel medi ambient. Per això, alerta al que afirma Emerson: "No ha après la lliçó de la vida qui cada dia no supera un temor". Per aprofundir en aquest tema de la por -motiu del comentari- tinc davant meu l'Evangeli i el llibre de M. L. KingLa força d'estimar. Resumeixo i quasi transcric literalment unes paraules de L. King: "És mitjanit en l'ordre social. En el pla internacional les nacions estan immergides en lluita colossal per la supremacia. L'home disposa ara d'armes atòmiques i nuclears que poden destruir totalment grans ciutats "(...)

"És mitjanit en l'ordre psicològic. Perquè arreu trobem temors que paralitzen la gent. Els torbaments mentals són més freqüents avui que en altres èpoques" (...)

"Es mitjanit en l'ordre moral. Emmig de la nit els colors perden llurs característiques i es confonen. Per l'home modern, el bé i el mal absoluts depenen del que fa la majoria" (...) Cap. 14

Si bé aquestes paraules foren pronunciades en un lloc i en unes circumstàncies que no eren pas les nostres, voleu dir que no les podem aplicar avui i ara aquí? Potser, fins i tot, podríem allargar la llista. Segur que no deixaríem d'afegir-hi la greu crisi que estem patint i que cada dia són més els que afirmen que és crisi social, crisi econòmica, de recursos i també crisi de valors. L.King no es queda només en aquesta descripció de la seva societat, molt semblant a la nostra com hem vist. Ens ofereix solucions entre les quals hi ha el coratge i la fe. Ens recorda sant Tomàs, que afirma que "el coratge és la força de l'esperit capaç de vèncer tota cosa que amenaça l'assoliment d'un bé més alt". També parla de la fe. Diu textualment: "El temor és dominat per la fe". Cita aquestes paraules d'un lema: "La por va trucar a la porta. La fe va anar a obrir. No hi havia ningú"

Certament que avui més que mai, "a Dios rogando y con el mazo dando", però també mirant cap a Déu. "No tingueu por, petit ramat. Observeu els lliris del camp. Vosaltres valeu més, homes de poca fe" ( Lluc 12, 32) "Per què sou tan covards homes de poca fe?" (Marc 4,35 ss). Són només dues referències de l'Evangeli plegat de cites que parlen de la por, la covardia per manca de fe.

Tenint en compte la recent rememoració de l'inici del Concili Vaticà II, imagineu queJoan XXIII, el Papa Bo, hagués tingut por de convocar-lo? Avui no tindríem tota aquesta reforma que ha comportat i que ha estat profitós de recordar amb motiu dels 5o anys del seu començament. Coincidint precisament amb l'Any de la Fe convocat pel Papa. Insistint en aquest tema, el conegut articulista Oriol Domingoafirma "els bisbes d'ara, inclòs el de Roma, el papa Benet XVI tenen por a la necessària i urgent renovació de l'Església... ? Per què...?"