RESUM DIARI

ELS PODERS QUE ENs OFEGUEn, EN MANS DEL POBLE

 
ELS PODERS QUE ENs OFEGUEn, EN MANS DEL POBLE
ELS PODERS QUE ENs OFEGUEn, EN MANS DEL POBLE  

EDUARD HERRERO La situació actual ja ha estat força analitzada i és coincidència comuna que la pobresa campa sobre la població expressada en gent sense feina, desnonaments, deutes, manca d'aliments, manca de crèdits, manca del més elemental de tota necessitat i que tan sols queda el recurs a la caritat i a la solidaritat individual. El problema és clar; la solució, difícil, per la confrontació de molt interessos creats i per un món totalment desequilibrat entre rics i pobres. El problema és greu perquè aquesta desigualtat està a favor dels rics i radicalment en contra dels pobres i de les classes mitjanes que majoritàriament depenen de la seva feina. Aquesta feina o va desapareixent o cada vegada és mes precària.
Les quatre idees bàsiques aquí exposades topen amb les altres quatre també bàsiques i que hem de contrastar i aprofundir perquè puguem minimitzar i reduir el procés de precarietat de la població o que d'una manera o altra puguem capgirar-lo.
El nostre sistema democràtic que pot adoptar múltiples formes es basa en un principi transcendental: el poder està dipositat en el poble, en nosaltres, i som nosaltres els que l'hem d'exigir. La cosa no és fàcil, ara bé, la cosa és molt clara. No manen els mercats ni els especuladors, ni els bancs ni els polítics. Manem nosaltres, i si manem nosaltres, per què deixem que campin altres poders fàctics que no ens tenen en cap consideració? Per què acceptem submisos la imposició fèrria i resignada d'aquests poders? L'única explicació és que els poders fàctics són molt forts: és veritat. Estan ben organitzats: és veritat. Que el poble no està ben organitzat: és veritat. Ara bé, que el poble no és fort, això sí que no és veritat. El poble és fort; té el poder a les seves mans, i a més, és legítim dintre del propi sistema democràtic.
Què podem fer? Si pogués predir el futur, segur que estaria assumint moltes responsabilitats polítiques. Jo no conec el futur ni sé si hi haurà una revolució o no. No sé si sortirà un líder carismàtic o no. No sé si la moguda sortirà del potencial de les noves tecnologies. El que sí que sé és que el poble té a les seves mans el poder legítim i que aquest mateix poble no pot suportar situacions extremes de pobresa i situacions que cada vegada van a més.
Jo no sé si la joventut, les generacions futures que estan trucant a les portes per entrar en els centres de decisió de la nostra societat, es conformaran amb aquest món carregat de desigualtats, desequilibris i d'injustícies. El que sí que sé és que el poble té el poder a les seves mans i que el càstig que està rebent no és suportable i pot generar convulsions pròpies d'una revolució moderna.
Tan sols falta trobar la fórmula o fórmules que, acceptant que no són fàcils, iniciaran aquest procés. Tot menys perdre l'esperança i creure que res té solució.

Enllaços recomanats: Premis cinema