Al marge de les felicitacions protocol·làries que hom rep, en el cas de les altres, les personals, d'amics, de familiars, etc., el tradicional desig de felicitat venia matisat per una mateixa novetat: que el nou any, el 2013, "no sigui pitjor que el 2012". La conclusió és òbvia: l'any que tot just ha acabat ha estat econòmicament i socialment dolent per a la majoria. I, si hem de fer cas de les previsions que han fet els experts, o encara pitjor, els qui haurien de resoldre la situació, el que acaba de començar encara ho serà més.

Això vol dir que, igual que en el 2012, els responsables de la crisi ?segui?ran fent el seu agost i sense que ningú no gosi demanar-los cap responsabilitat. Ans al contrari, l'actual classe mitjana -que s'està convertint, certament, en classe baixa- seguirà costejant les conseqüències de la crisi, seguirà veient desaparèixer l'estat del benestar, seguirà eixugant els dèficits de la "pobra" banca i pagant prioritàriament, amb nous crèdits, els interessos dels anteriors. Dit en llenguatge planer, i no és demagògia sinó realitat contrastable, els rics seran més rics, i els pobres, més pobres. I tots muts i a la gàbia. El futur, no hi ha cap dubte, és força negre.

Però potser s'ha obert una escletxa que permeti mantenir alguna esperança i pugui arribar algun canvi, de tal manera que els nostres rebesnéts puguin veure com purguen algunes responsabilitats els qui ens han portat la desfeta, que aconsegueixin redreçar una forma de vida que la cobdícia d'uns quants ha podrit. Per això proposo que aquest any no es digui 2013 sinó "2014-1" (dos mil catorze menys u). Ja m'entenen.

PS.- Malauradament és un desig, no una profecia.