l'exdona de Berlusconi rebrà una pensió de tres milions d'euros al mes, la qual cosa, després de les pertinents operacions aritmètiques, llança la xifra de cent mil euros diaris. Aquí ens hem aturat. No sabem quant rebrà a l'hora, al minut, al segon o al nanosegon. Per què ningú ha traspassat per sota la barrera del dia? Ni idea. Deixem-ho llavors aquí en els cent mil euros diaris, plogui o nevi, tingui mal de cap o tingui cremor d'estómac. Fins i tot si se li morissin el seu pare o la seva mare, cas que els tingui, rebria aquesta quantitat. Allà és ara, al tanatori, rebent la pobra el condol dels seus cosins, oncles i altra família. Però el cabal eurístic segueix el seu curs, un curs líquid de paper moneda sòlid que, aliè als avatars de l'existència, es cola per les escletxes del seu dol.
Suposem que l'exdona de Berlusconi es fa una anàlisi d'orina. Es detindrà el fluix d'aquests diners mentre ella omple el potet de plàstic esterilitzat? En absolut, el flux continuarà, com una aixeta oberta, i les monedes seguirien tintinejant sobre la guardiola com el pipí dels rics en els urinaris de plata. El que ha de procurar l'exdona de Berlusconi és no confondre l'ampolleta de l'orina amb la dels euros, perquè si analitzessin per error la dels euros potser haurien de fer-li a continuació una biòpsia, per veure si aquesta pasta té cèl·lules cancerígenes.
Suposem ara que de l'anàlisi de la senyora, el nom de la qual no aconseguim recordar, es dedueix que té una malaltia greu. Doncs bé, mentre el metge li comunica que li queden trenta dies de vida (equivalents a tres milions d'euros de pensió), la pasta segueix fluint cap a les seves arques. Li estan dient que està a punt de palmar i continua fent-se rica sense pausa, quin misteri. L'aixeta només es tancarà quan el forense en certifiqui la mort.
- Ha mort -és un exemple- a les 13.45 del dia 18 d'octubre de l'any dos mil ics.
Doncs a aquesta mateixa hora, el riu d'or bullent es detindrà perquè no passi ni un gram més del previst. Es posa un a fer càlculs matemàtics de qualsevol cosa, fins i tot d'una ximpleria com aquesta, i se li obre la gana. Anem a dinar. Bon profit.
