L'analista britànic Jim O'Neill, popular per pronosticar amb èxit fa una dècada l'emergència dels anomenats BRIC -acrònim format amb les sigles de Brasil, Índia, Rússia i Xina en anglès-, acaba de publicar un llibre en què explica quins territoris seguiran les seves passes en els propers 40 anys: Bangladesh, Egipte, Indonèsia, Iran, Corea del Sud, Mèxic, Nigèria, Pakistan, Filipines, Turquia i Vietnam. Tal com assenyala al seu assaig, titulat explícitament The Growth Map (El mapa del creixement), l'exclusiu club de les nacions riques estarà format per Rússia, Corea i els integrants del G7 excepte Itàlia, això és, Estats Units, Japó, Regne Unit, Alemanya, França i Canadà. Tot indica que el país transalpí baixarà de categoria per entrar en un grup de segon nivell, en el qual l'acompanyaran Mèxic, Turquia, Xina i Brasil. Avui, Espanya no exerceix un domini clar sobre cap de les àrees del món amb un major potencial. Amb la discutible excepció de Mèxic, tampoc és capaç de desenvolupar enlloc influència a mitjà termini. Estaria en una situació millor una Catalunya independent? El nou estat obligaria O'Neill a incorporar un nou actor al panorama internacional?
