Cartes

 

La doble cara amb els caçadors
esteban castillo llos. colla la marqueta.
La cacera és una activitat que l'home ha practicat des de temps immemorial, però la vida evoluciona i mentre que abans es caçava per menjar, avui potser estaria prohibida si no fos perquè és l'activitat amb el nombre més gran de llicències federatives i perquè, encara que no es digui, en alguns casos, fem un servei públic que a l'administració li surt de franc a més d'estalviar-se tots els pals que rebem.
En els darrers anys s'han incorporat altres col·lectius que també gaudeixen de la muntanya com els ciclistes o els boletaires, entre d'altres, encara que cap d'ells en té regulada a seva activitat ni l'ús que en fan del territori. Comprenen que l'ús d'un arma és un fet controvertit, tot i que probablement tenim un índex de sinistralitat menor que la resta de col·lectius i tenim la nostra activitat reglada per la totallitat de les administracions.
Malgrat l'estricta legislació les colles de caçadors del Baix Empordà volem denunciar la persecució sistemàtica que patim per part dels agents rurals comarcals que probabement seguiexen ordres d'algun cap que distreu així l'atenció d'altres aspectes que s'havien de controlar com són la pesca furtiva o la tala d'arbrers, entre d'altres.
Ens consta que en altres comarques se'ns tracta com el que som: un col·lectiu col·laborador, respectuós amb el territori i que a més d'obligacions també té drets.
Totes les colles de caçadors dels Baix Empordà estem plantejant-nos la possibilitat d'abandonar la cacera els propers dos anys, fet que suposaria un increment d'uns quants milers d'exemplars de porc senglar.
Sovint la pròpia administració ens demana col·laborar en els problemes que aquesta espècie causa a la pagesia donant-nos aleshores totes les facilitats. Sens dubte es tracta d'una doble cara, el que no se sap és si és la doble cara de l'administració o d'algun dels seus representants que actua pel seu compte.

Dues noies precioses
David Arboix i Arús. Banyoles.
Vaig trobar-me amb un company de promoció que feia temps que no veia. Anava acompanyat d'una filla seva, una nena encantadora amb trets propis d'una persona amb la síndrome de Down. Vam passar certament una estona molt agradable i, en acabar, ens intercanviàrem els telèfons amb la idea de seguir quedant. De tornada a casa pensava en com en són de pocs els nens i nenes amb discapacitat -per no dir cap ni un- que avui dia es veuen pel carrer. La reflexió que em feia no és gaire díficil: la majoria són eliminats durant la seva gestació i si en queda algun és que hi ha hagut error mèdic pel mig o bé que els pares són creients.
Pensava també en la meva neboda. Va néixer amb una tara física evident, li manca l'avantbraç esquerre. Avui és una noia preciosa amb un xicot cordovès d'allò més salat i una vitalitat que desborda. Algú pot dir-li a la cara que ella no mereix ser entre nosaltres? que si els pares no haguessin decidit tirar endavant l'embaràs, ella no tindria cap dret a viure?

Nou model de grua
Enric Alsina Garcia. Girona.
Si algú té curiositat per veure una grua d'un sol braç en una obra, pot desplaçar-se a Platja d'Aro; al carrer Arboç, cantonada carrer Ginebre, on hi ha una promoció de vivendes, aturada fa més de tres anys, en la qual es pot observar aquest nou model. Per a més inri, a la seva base hi ha un "estany" d'aigua. Sembla ser que l'Ajuntament no té prou força, o que els arguments de la promo?tora són tan forts que han pogut aturar els requeriments que li han fet per desmuntar-la totalment, i s'han limitat a retirar-li la part del braç més llarga. Continua doncs, quan fa quasi quatre anys, en el seu lloc, fet que significa un perill per als veïns. I és així malgrat que ens hem queixat en diferents ocasions, però sembla que els nostres arguments no són del mateix nivell; potser haurem d'esperar a que passi alguna desgràcia perquè algú prengui alguna determinació, encara que en aquest cas la culpa la imputarem a les inclemències del temps. Després d'escoltar i llegir el que ha anat passant en els darrers temps, amb els promotors/constructors i l'Administració en altres poblacions, vull creure que aquest cas no hi té cap mena de semblança, i que a l'Ajuntament de Platja d'Aro no hi passen aquestes coses, sinó que només és una pura coincidència.

Enllaços recomanats: Premis cinema