El diputat Jordi Xuclà es mostrava comprensiu diumenge amb els 63 col·legues acusats de cobrar dietes tot i tenir pis a Madrid. Esgrimia un exemple que feia aflorar les llàgrimes: el d'una pobra diputada de Barcelona que té a Madrid pis en propietat, sí, però fruit d'un acord de divorci. I és clar, tan mals records deu tenir del matrimoni que la dona prefereix viure en un hotel abans que tornar a posar els peus al pis que va compartir en família. Deu rondar-hi l'esperit de qui la va posseir.

L'honrada diputada ha optat per viure en un hotel on li fan el menjar i el llit i li netegen la cambra de bany. Tot un sacrifici, perquè són feines que voldria dur a terme ella al seu pis si no l'hi impedís el record marital. Què menys que pagar-li entre tots, via pressupostos, l'hotel on vaga com ànima en pena? Si conegués el nom de la diputada jo mateix li enviaria diners perquè, què sé jo, es prengui un cafè en algun bar, lluny de la cafetera que va compartir amb el marit.

Una pèrfida plataforma anomenada Democracia Real Ya ha denunciat els 63 diputats, víctimes innocents que deuen tenir poderoses raons per no habitar la seva propietat alhora que reben diner públic. A més del cas de la diputada divorcifòbica, hi deu haver qui entre les quatre parets va cremar una paella per a cinc, d'altres que hi van veure un programa de TV que no els va agradar, i alguns que hi van patir diarrea. Com condemnar els servidors públics a reviure tan males experiències quan Madrid és ple d'hotels de cinc estrelles que els esperen? Per no esmentar que molts deuen tenir el pis llogat a tercers, i renunciar a un sobresou és gest que en política espanyola ?desacredita a qui el practica. Que ho preguntin al Rei.

Que maco ha de ser poder renunciar a l'habitatge per motius personals i establir-se gratis en un hotel. Mentrestant, d'altres són desnonats pels bancs i es queden al carrer, però ja els està bé per no haver aconseguit un divorci substanciós i, sobretot, per no haver-se dedicat a la política.