aquests dies el Rei d'Espanya està delebrant els seus setanta-cinc anys. I TVE hi ha esmerçat el màxim d'esforços per tal de popularitzar la seva figura que continua en hores baixes a causa de tot l'enrenou que l'envolta ja sigui per qüestions personals, familiars o polítiques.

El Rei simbolitza la unitat de l'Estat i fins fa pocs mesos era una figura respectada no només pels partits de caire espanyol, sinó també per les forces nacionalistes de caire moderat de la perifèria.

Però un parell o tres d'incidències han situat sota mínims la monarquia, malgrat que un 74% de la ciutadania continua pensant que els seus fonaments són ferms i que la institució no perilla de moment. I dic de moment atès que la mateixa societat es pronuncia que aquesta circumstància depèn molt ja de la figura del príncep d'Astúries que té una valoració molt per sobre de la del seu pare.

L'episodi dels elelefants de Botswana en uns moments en què Espanya vivia uns dies de gran convulsió econòmica, els afers del seu gendre que ben aviat haurà d'asseure's en la banqueta dels acusats per diversos casos de corrupció i les excursions londinenques de la Reina han malmès la imatge de tota una família que fins fa poc molt temps semblava intocable.

L'entrevista de Jesús Hermida a Joan Carles I fou una gran oportunitat perduda. TVE i els assessors presidencials no varen saber aprofitar l'ocasió per a presentar-nos una imatge diferent del monarca. Li van fer una entrevista a mida, amb unes preguntes seleccionades, amb uns llargs monòlegs i típica de països a on les democràcies són somnis gairebé iabastables.

I tot això amanit per un Jesús Hermida paleolític que volia imitar els seus millors temps, aquells en què les televisions encara eren en blanc i negre. En definitiva, un joc de despropòsits en què TVE va fracassar estrepitosament, malgrat que durant tota la setmana havia insistit en l'aparició del Rei en una hora de màxima audiència.

El Rei el proppassat divendres va demostrar que és un poruc. No va ser capaç de presentar-se com la persona que lidera un país jove, plural i amb futur, malgrat les dificultats econòmiques del moment. Va ser incapaç de fer una taula rodona amb tres o quatre periodistes en actiu i abordar allò que de debò la gent vol saber sobre la seva vida, ja sigui en l'aspecte personal, familiar o polític. És una persona pública, que viu dels pressupostos de l'Estat i els ciutadans tenen dret a saber fins i tot el seu patrimoni, com passa en les monarquies dels països més avançats. És la millor fórmula per tal de contrarestar tot tipus de rumors malintencionats.

Vestir una entrevista sense abordar les qüestions punyents només perjudica un personatge que ni viu la problemàtica del carrer ni toca de peus a terra en uns moments en què fins i tot els màxims exponents de la monarquia a l'Estat espanyol han expressat dubtes a causa del seu comportament personal.

És per això que avui qui té més adhesions a la família reial és el príncep d'Astúries. Seria bo pensar ja en un relleu, que avui pel bé de la institució és més necessari que mai. Aquesta etapa de globalització que vivim ha agafat el Rei d'Espanya amb el peu canviat. Les seves ensopegades tan sovintejades -i certament gairebé totes elles silenciades- han de passar com més aviat millor a la història. El príncep Felip té preparació, viu el pols diari de l'estat al costat dels ciutadans i és garantia de futur. Tant de bo que ben aviat li deixin pas. Seria la millor notícia per a la monarquia i per a Espanya.