RESUM

LA RECEPTA PER SORTIR DE LA CRISI

 

Enfront de l'endropiment i el corporativisme dels dirigents polítics, els ciutadans estan donant una lliçó de sentit comú i seny amb la seva actitud pacient davant la crisi i la seva disposició a emprendre els canvis que calgui patir pel camí per rectificar els greus errors comesos durant anys de festa i enormes malbarataments en obres inútils. Aquesta sacsejada exigeix una regeneració que pot ser positiva si sabem aprofitar l'oportunitat. Aquí el que resisteix no guanya perquè aquesta no és una simple punxada que ens frena al camí. Falta lucidesa i decisió per trobar la sortida correcta. Cal ?moure's. El discurs dels necessaris sacrificis ha de conduir cap a alguna banda però està sent administrat amb l'únic horitzó de la resiliència en si mateixa, l'esperar arrecerats suportant el dolor que escampi i torni el sol reconfortant d'antany. Vana il·lusió perquè això no succeirà. Els problemes no vénen només de les hipoteques escombraries o del sobreendeutament, el dèficit o la falta de solvència, encara que totes aquestes circumstàncies hagin actuat com a detonants. Arrenquen més endarrere, de rigideses, monopolis, perversions del sector públic, incapacitat política i pèrdua de la cultura de l'esforç i de la responsabilitat. Qui no identifiqui els errors i els interpreti com a llast no pot aspirar a retornar a la prosperitat. La via que estàvem escalant condueix a l'abisme. Els ciutadans ho assumeixen a glop lent. No fa falta inventar ni buscar fórmules màgiques. No existeixen. El secret rau a fer millor el que ja sabem fer. Senzillament, treballar bé. En això consisteix la innovació, per molts ornaments que vulguin penjar-li. Aquesta és la clau d'Alemanya, i aquesta mateixa recepta la recomanen els economistes per a Catalunya i per a Espanya. Reordenar el sector públic necessita d'alguna cosa més profunda que uns pedaços. Significa retallar les ales de veritat a un aparell anquilosat i ineficaç pel seu gegantisme i la seva mandra paquidèrmica. Esmenar aquestes coses en res depèn de la prima de risc, dels mercats o del dictat de Merkel. Encara que passin els núvols grossos, seguir gestionant l'Estat, les autonomies, l'ensenyament, els hospitals o les inversions amb els vells criteris acabarà per postrar-nos una altra vegada, com en un bucle, davant les mateixes dificultats. Quan ho entenguem haurem fet per fi el primer pas d'una llarga caminada: la de la revolució social que tenim pendent.

Enllaços recomanats: Premis cinema