ELS REIS D´OCCIDENT

 
ELS REIS D´OCCIDENT
ELS REIS D´OCCIDENT  

CARLOS ARBÓ Abans-d'ahir, els Reis d'Orient portaven coses a la gent, com mana la tradició. La llegenda narra com aquells savis, guiats per un estel solitari, arribaren a un portal de Betlem per adorar un infant, fill de Maria que no de Josep.
El papa Benet XVI en el llibre La infància de Jesús, explica que no hi havia ni bou ni mula a l'establia. També esclareix que no eren reis sinó uns mags representants de la humanitat que camina cap a Crist. I per acabar d'adobar-ho, segons el pontífex, provenien de Tartessos, antic regne situat a l'actual Andalusia. No ha escrit, però, que l'or, l'encens i la mirra podrien ser elements simbòlics en comptes de regals materials.
Posats a interpretar, qui sap si Josep i Maria eren una parella de desnonats que s'havien refugiat en un miserable estable i els mags, savis o reis no eren més que ànimes caritatives que els van proporcionar una mica de menjar aconseguit del Banc d'Aliments.
Sia com sia, els Reis de l'Orient se n'han anat escopetejats fins a l'any vinent i la il·lusió ha donat pas a la preocupació per sobreviure en una crisi de mai acabar.
En efecte, durant l'any que ha començat, el Banc Central Europeu (BCE), el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Consell de la Unió Europea continuaran repartint pobresa, sacrifici i dolor entre les famílies més vulnerables. El món mundial, dominat per l'estigma d'aquests veritables Reis d'Occident, estarà sotmès a la política econòmica de l'austeritat, malgrat que Olivier Blanchard, economista en cap de l'FMI, hagi reconegut que "van subestimar significativament l'increment en la desocupació i la caiguda en el consum privat i la inversió". Vaja, que s'havien passat de frenada.
Menyspreant les lliçons de la història, els Reis d'Occident prosseguiran amb la croada de la reducció del dèficit públic. El resultat serà una espiral infinita d'austeritat amb més atur, que empitjorarà la recessió i que farà incrementar la desocupació.
És a dir, persistiran les privacions i els patiments de la gent per les retallades dels serveis públics alhora que creixerà la indignació ciutadana contra uns governants obsessionats a garantir els interessos de les grans empreses i dels bancs.
Per tant, enfront d'una colla de brètols il·lustrats, s'ha de prendre consciència que res està perdut, si hom no es deixa trepitjar.
Aprofitem, doncs, l'any del centenari del naixement de Salvador Espriu per renovar el compromís de mantenir-nos fidels als ideals de justícia, honestedat i treball.
Ara és el moment de recordar uns versos plens d'esperança: "L'aigua, la terra, / l'aire, el foc / són seus, / si s'arrisca d'un cop / a ser qui és."

Enllaços recomanats: Premis cinema