Cartes

Girona: tren d'alta velocitat, servei de baixa qualitat

Xavier Sànchez Salguero. Girona.

Com a ciutadà gironí que sóc, en ocasions, més aviat poques, em veig obligat a agafar un tren per anar a Barcelona. A Girona estem d'enhorabona, ja tenim aquí el tren d'alta velocitat... però alerta, ja fa temps que el servei en aquesta estació és precari. Per què m'atreveixo a acusar greument la Renfe? Doncs bé, el dia de Sant Esteve, al migdia, la situació a la Renfe de Girona era la següent: llarga cua de passatgers (unes 30 persones), una única taquilla oberta (de les teòriques tres), cap màquina dispensadora de bitllets operativa, pantalles informatives d'horaris de trens apagades i una única màquina per validar bitllets operativa. Una persona de seguretat ens aconsellava allò que mai era permès: "Compren el billete en el tren". Nosaltres vam preferir esperar fins a últim moment per comprar el bitllet... i un cop agafat el tren (pels pèls) el senyor revisor no va passar en cap moment. En baixar al Clot, en cas de no tenir bitllet hauríem quedat com a joves maleducats sense bitllet i de ben segur, en no poder passar per les "fronteres" ens haurien multat. La situació aquest matí a la Renfe de Girona era la següent: dos taquilles obertes, dos llargues cues de passatgers, i a poc menys de 10 minuts per a la sortida del tren cap a Barcelona, la senyora de la taquilla 2 posa el cartell de "cerrado". Vigilin amb el servei d'aquesta estació, i vigilin també amb un altre tema interessant, segons paraules d'una treballadora de la Renfe de Girona: "Catalunya és l'únic lloc d'Espanya on el bitllet d'anada i tornada caduca al dia següent, això és així des del primer dia de l'any 2012 quan la Generalitat es va fer càrrec de la Renfe". Amb aquest "panorama" donem la benvinguda al tren d'alta velocitat... amb il·lusió!

Parlem d'història, parlem... Sr. Picas

joan enric carreras mercader.

bellcaire d'empordà.

Bon dia Sr. Picas, gràcies pel convit de dinar plegats i després xerrar d'aquesta història, suposo que es refereix una vegada més a la "seva" on només fa esment d'una part de la gent que van patir una cruel guerra fraticida. Pensant en els seus 92 anys, i la seva tasca d'historiador, m'agradaria que també fes esment de les atrocitats que el bandol que vostè sempre defensa, i que la "seva" església portava "bajo palio" al sanguinari que en va fer matar molts i molts més dels que vostè esmenta, o no és veritat Sr. Picas? En la seva contesta a la meva carta només fa esment a la seva condició de fill d'obrers... i jo també sóc fill d'un obrer, però que les condicions les va patir en l'altre bàndol que mai vostè defensa, i que era el "vertader i legítim". Ja sé que alguns en van fer estralls tal com vostè diu, jo mai he dit que el que vostè explica no sigui veritat, el que sempre li demano és que també hi va haver un altre bàndol perdedor i quasi aniquilat, i no és correcte que vostè no en faci esment, i menys quan vulgui parlar d'una història en què moltíssimes famílies hi van perdre molt. No només el col·lectiu religiós (que també), però milers i milers de persones mortes són a les fosses, i que moltes no s'han obert mai, gràcies a gent com vostè que intenta no parlar-ne, això sí que no és cap ?engany, és una veritat palpable i aquesta gent també mereix més que ningú un record del que van fer, que només van defensar la seva terra, les seves famílies i els seus ideals, i aquest reconeixement l'hem de tenir present, sense rancúnia però molt present, i ara més que mai, a causa de la persecusió que ens estan fent des de molts col·lectius, i que la seva Església no ha defensat res, només ens dema?na que pensem en ells, quan la declaració de la renda, és l'única cosa que defensen... això també és història.

Barrija-barreja

ÀNGELA FERRER I MATÓ. girona.

Hem encetat un any nou i no vull caure en el tòpic "d'any nou, vida nova" perquè normalment tots els bons propòsits queden en això: propòsits i gairebé mai complim el que pensem fer i seguim el ritme or?dinari de la nostra vida. Se'ns pre?senta un 2013 una mica compli?cat, però de mica en mica també ens obre una porta a l'espe?ran?ça. I per què el títol? Molt senzill, hem començat l'any en una veritable barrija-barreja de fets positius i negatius. Per desgràcia tendim a fi?xar-nos en els negatius i no és bo psicològicament parlant a?ga?far-se la vida massa a la tremenda.

Mireu que quelcom tenim de po?sitiu: per fi arribarà l'AVE a terres gironines i se suposa que comportarà avantatges, unir-nos per via ràpida és un bon i gran esdeveni?ment. Falten detalls perquè podem deixar enrere les obres que en?cara no han acabat, però amb pa?ciència s'aconseguirà posar fi a un llarg malson. Mifas ha aconseguit crear llocs de treball fins i tot amb la crisi de cavall que patim. S'ha demostrat que hi ha molta gent generosa, amb la Marató de TV3, amb el banc dels aliments, La Sopa... i un bon etcètera. Ara en el meu barrija-barreja també trobem fets que ens desagraden. Saber que molts parlamentaris que viuen a Ma?drid cobren unes substancioses dietes vivint a la mateixa capital i que entre ells s'hi troba ni més ni menys que en Rajoy! i que a més són diners que no tributen! O que el fur d'en Rodrigo Rato és fitxat com assessor de Telefónica en lloc de ser a la garjola i que es retarden els judicis a l'Undargarin, al se?nyor Millet i molts més estafadors que tots coneixem segurament esperant que prescriguin les malifetes i i iÉ Però d'aquesta barrija-barreja val més aprofitar tot el que sigui positiu i confiar que aquest nou any sigui per fi un començament per veu?re la llum després de tanta foscor. Suposo que la vida és sempre així: una de freda i una de calenta i el que és molt important és conser?var l'esperança perquè aquest any sigui el d'una segona Reinaxen?ça per a Catalunya. Bon any a tothom!

Diguem

Roser Frigola i Macià. Girona.

Diguem que hi ha bona fe, ?diguem que hi ha voluntat, diguem que hi ha esforç, diguem que hi ha entusiasme, diguem que hi ha entregaÉ Sí, sí, són una part de les virtuts que mostren a l'escena els músics i cantaires del Conservatori Isaac Albéniz de la Diputació de Girona. Tant els que actuen com els que dirigeixen traspuen una qualitat musical que s'aconsegueix només amb disciplina, paciència, constancia i vocació. I aquestes ratlles volen donar-ne testimoni. Un any més un concert més. El dia 22 de desembre de 2012 en l'Auditori de Girona es va aplegar pràcticament tot el col·lectiu d'alumnes i professsors del Conservatori i també un cop més l'Auditori va quedar curull dels habituals amics oïdors entusiastes. Un cop més un èxit. Enguany mes valuós, cal dir-ho, perquè tot i les estreteses tothom es va esmer?çar perquè cap minva es detectés ni en la programació ni en la presentación ni tan sols en el pica-pica que al final ofereix ?l'AMPA, que sap que les retallades poden desmotivar. Està clar que la música estava per sobre de qualsevol dificultat senyorejant en l'ambient, posant joia i cohesió. Cal felicitar de cor a tot el col·lectiu implicat: Grup de Metall del Conservatori, Orquestra de Guitarres, Orquestres de Corda, Bandes, Grup de Vent Simfònic i Alumnes de Cant Coral, els seus corresponents professors i directors. La cançó triada per al cant coral recuperada del Nadal 2000 que parlava del canvi de segle, no tenia el missatge fora de lloc car tornava a incitar a l'esperança, a la pau, al somni, a la inclusió, a més justícia per a tothom, a incitar a la sorpresa i a utilitzar la tendresa per encarar l'esdevenidor. Quins objectius podien ser invocats en aquestes dates a punt de viure un Nou Nadal? De veritat l'esdeveniment va ser molt útil per encarar els reptes i desitjar Bon Nadal i Bon Any 2013 en el qual ara ja som de ple.

Catalunya

F. Xavier Roca Font.

Mirant l'entrega dels millors jugadors de l'any, i escoltant al comentarista que fa la retransmissió espero i desitjo que sigui molt aviat que quan escoltem el nom d'un futbolista i la seva nacionalitat sentim el nom de Catalunya com a país de procedència. Seria un signe de normalitat històrica i internacional.