Arriba, per fi, l'AVE a Girona i desperta moltes expectatives a la ciutat. Especialment al barri de Sant Narcís, al qual cal una empenta econòmica, i una rehabilitació urbana també important. L'AVE arriba amb retard, posin-li 20 anys, i l'esperança d'un manà caigut del cel s'ha de relativitzar, però cal tenir en compte que és una aposta molt seriosa pel turisme català i espanyol, i significa connectar casa nostra a un cop de pedra de Barcelona, i, fins, i tot, de Madrid.
Durant un temps hem estat enlluernats pel turisme vingut en avió. Especialment, vingut de l'estranger. Amb un aeroport que anava trencant rècords de passatgers transportats. I no debades fa poc s'ha arribat al turista 1.000 milions en l'àmbit mundial. Però en el període de vaques magres, hem vist com les companyies de baix cost, en general, no aposten pel territori, sinó que marxen allà a on tenen les millors ofertes econòmiques. Vaja, que la subvenció és una raó determinant per ser aquí o anar-se'n, per exemple, a Bordeus, si cal. El turisme nacional serà important com també és important el fet de com pot canviar la percepció del transport. Hi ha estudis elaborats a meitat dels anys 90 del segle passat, a on es demostrava que els trens Mitjana Distància de l'època, els Catalunya Express, havien contribuït decididament a l'establiment d'un gruix de població important a les àrees rurals entre Girona i Barcelona millor comunicades. Al caliu del Catalunya Expresss, poblacions com Caldes de Malavella, per citar-ne una, han experimentat un creixement poblacional i econòmic sostingut. Cal veure com afectarà el nou tren la xarxa important, i diria que vital, de trens de Mitjana Distància que vertebren el territori: si tindrem una reducció de combois i si els pobles més petits poden perdre la possibilitat d'estar connectats amb la resta del territori. L'estació situada en el nucli urbà, en ple centre de Girona, és un punt a favor interessantíssim. A diferencia de Tarragona. L'efecte multiplicador de l'estació és innegable. Va passar a Santa Justa a Sevilla, a on tot el barri adjacent va créixer al seu voltant amb dinamisme. En canvi, no ha passat a Saragossa, a Delícias, perquè l'enclavament està situat lluny de la centralitat urbana. Amb llums i ombres, l'AVE ens fa entrar en una modernitat del transport per ferrocarril que ens cal i ens permet contemplar el futur amb un xic més d'optimisme, en un període a on la facilitat de comunicacions és vital.
