Les sensacions agredolces van presidir ahir la inauguració de la línia Barcelona-Girona-Figueres del Tren d'Alta Velocitat. En un altre moment, potser hauria estat un dia d'eufòria i satisfacció col·lectiva com ho va ser el 1862 l'arribada del primer tren o la inauguració de l'aeroport el 1967 o la del pantà de Susqueda un any més tard. El TAV ha arribat amb més indiferència que esperança. Segurament perquè la connexió s'ha produït amb molts anys de retard i en un moment en què la crisi econòmica qüestiona moltes d'aquestes obres faraòniques que fa pocs anys es veien com una imprescindible aposta de futur. També perquè els cinc anys de treballs han castigat molts veïns de Girona i una part estimable de la ciutat. Tota obra d'aquesta magnitud provoca destorbs, però molts gironins consideren que han estat excesius i que una millor gestió constructora hauria estalviat una part de les molèsties. I en el conjunt de la ciutat perquè ha desaparegut un parc, perquè queden obres empantanegades i perquè les màquines es retiren deixant una estació provisional i una incertesa sobre el tren convencional. El pitjor no és que part del projecte quedi a mig fer, cosa que es podria compendre en les actuals circumstàncies, sinó la supèrbia d'un Ministeri de Foment que ni tan sols ha volgut parlar i negociar amb els responsables polítics de la ciutat. El clima polític tampoc va quedar exempt de l'acte inaugural d'ahir. La tensió que mantenen els governs d'Espanya i Catalunya es va plasmar en els discursos. No va ser un acte protocol·lari tradicional. Els missatges van ser directes i amb un contingut que anava més enllà de la inauguració de la línia del TAV. Moltes llums i ombres en una connexió que fins la primavera no serà completa per poder circular cap a Europa. De moment, això sí, ja tenim l'alta velocitat ferroviària a casa i amb les quatre capitals catalanes connectades. Les valoracions més concretes s'hauran de fer dintre d'un temps quan tinguem dades per comprovar la rendibilitat, els beneficis globals per a les comarques gironines i la utilitat que realment té per als ciutadans.
