lliçons de patriotisme modern. L'actor francès Gérard Depardieu, famós per les seves interpretacions de Cyrano de Bergerac i d'Obèlix, s'ha exiliat a Bèlgica per fugir de la pressió de la Hisenda del seu país. A aquest efecte, s'ha comprat una casa en la petita població fronterera de Nechin (un lloc insípid i avorrit, però distant una hora de París), on residirà nominalment durant sis mesos i un dia a l'any. El temps necessari per acollir-se als beneficis de la fiscalitat belga, molt més benigna que la francesa. La diferència entre una i altra salta a la vista. A Bèlgica no existeix l'impost de solidaritat per a les grans fortunes (ISF) que va instituir el president socialista Mitterrand el 1981, no es graven les plusvàlues sobre béns immobles ni sobre patrimoni, i s'aplica a les donacions a tercers una taxa del 7%, quan a França pot arribar al 60%. Un avantatge indubtable, i més encara si tenim en compte que el Govern d'Hollande ha portat al Parlament la proposta d'aplicar una supertaxa del 75% a les rendes superiors al milió d'euros, per tal que els més rics contribueixin a pal·liar els efectes de la crisi econòmica que segurament molts d'ells van causar amb la seva mala gestió. Una perspectiva que Depardieu, un ciutadà orientat ideològicament a la dreta, preferiria contemplar des de l'altre costat de la frontera. En una petita aldea immune al poder del fisc francès, de la mateixa forma que Obèlix (el personatge de ficció que ell ha interpretat en el ?cinema) resistia amb els seus conveïns la persecució del poder romà. L'argument que utilitza Depardieu per justificar el seu exili fiscal a Bèlgica és discutible. En una carta oberta dirigida al primer ministre francès li recorda que ha pagat 145 milions d'euros al llarg de 45 anys, però no diu res sobre la quantia dels seus ingressos ni tampoc res sobre el volum actual de la seva fortuna. I menys encara, clar està, sobre la legitimitat de cobrar sumes fabuloses de diners pel treball d'interpretar el paper de personatges de ficció. Un cas semblant és el de ?l'arquitecte valencià Santiago Calatrava, que ha traslladat la seva fortuna des d'Espanya a Suïssa, se suposa que a la recerca de beneficis fiscals més avantatjosos. Durant aquests últims anys, Calatrava va gaudir del favor de les autoritats de mig ?Espanya, i construint, o planejant, edificis singulars es va fer enormement ric i famós. A ?València, la seva terra, va cobrar del Govern ?d'aquella autonomia una minuta de 15 milions d'euros pel projecte de tres ?gratacels que segurament mai s'aixecaran del terra. I 100 milions més pels plans de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Calatrava s'ha fet molt ric aquí, però la prudència ?financera l'impulsa a residir a Suïssa, el refugi favorit del capitalisme trashumant. No és el primer a fer-ho. Aquest any, segons dades del BCE, van fugir d'Espanya 300.000 milions d'euros, l'equivalent al 30% del PIB. El ?patriotisme dels rics no s'assembla gens al patriotisme dels pobres.
