RESUM

DESPRÉS DE REIS: UNA REFLEXIÓ

 
DESPRÉS DE REIS: UNA REFLEXIÓ
DESPRÉS DE REIS: UNA REFLEXIÓ  

JOSEP CORNELLÀ I CANALS La mort d'un nen de sis anys, a Màlaga, aixafat per les rodes d'una carrossa de la Cavalcada de Reis, no ens pot deixar indiferents. Cal aturar-se i qüestionar-se quin és l'objectiu d'aquestes desfilades que, cada any omplen els nostres carrers de llum i d'il·lusió, en la vesprada del cinc de gener. L'objectiu no pot ser cap altre que els nens puguin veure i viure tota la màgia d'aquests personatges vinguts de lluny i que porten regals i joguines. Parlo dels nens; dels nens que, per ser nens, encara creuen en els Reis. Tot altre objectiu és un aprofitament poc curós d'aquesta innocència infantil.
Sóc dels qui no se solen perdre cap any la desfilada a la nostra ciutat. És una mena de lligam amb el passat i que em fa reviure la il·lusió en el present. i, tal vegada com un nen, m'agrada fixar-me en les vestimentes i els gestos de Ses Majestats. Revisc aquelles nits en que, immers en la innocència, sentia el silenciós frec de les seves vestimentes pel passadís de casa.
Calen els afegits i les andròmines que desfilen, per posar un exemple, per la ciutat de Barcelona? Quin és el missatge de il·lusió que un cavall metàl·lic i curosament articulat pot aportar a un nen que frisa per veure, de prop, el Rei que ve de l'Orient? Per a qui es fa la festa? El mateix podria dir d'altres cavalcades. En el mateix cas de Màlaga, sembla ser que els carruatges de Ses Majestats encara no havien iniciat el recorregut, quan va ocórrer el fatal accident.
Quina funció hi tenen els caramels? No li acabo de veure. Per els nens, els caramels són un afegit a la màgia dels Reis de l'Orient. I per els més grans, sembla que, a vegades, hi hagi nivells seriosos d'hipoglucèmia entre els més ganàpies. Per a mi, els caramels que es llancen des dels carruatges suposen una molèstia; empentes i patacades per veure qui n'aconsegueix més. Això si tens la sort que no t'arribin a fer mal quan són llençats amb certa força de propulsió. La realitat és que els nens no tenen, avui per avui, necessitat d'uns caramels que, si no fos per les mares i àvies (també algun pare s'hi fa) anirien a parar a les butxaques d'uns adolescents que ja fa anys que van deixar de creure en els Reis de l'Orient.
Cal revisar les nostres desfilades i veure si són coherents amb els seus objectius. El llançament de caramels pot estar integrat en altres desfilades festives. Però cal anar amb compte: no es pot confondre la cavalcada de Reis amb la rua del carnestoltes. Són coses molt diferents. Som a temps per revisar-ho i prendre decisions. El cas de Màlaga no es pot repetir mai més a cap indret de la nostra geografia.

Enllaços recomanats: Premis cinema