De l'entrevista d'Hermida amb el rei Joan Carles podem extreure diverses idees clares: en primer lloc, Sa Majestat és partidari de la Corona, cap sorpresa per aquest costat, i més concretament, és partidari de seguir amb la corona. No hi ha canvis en la direcció del negoci, és el que passa amb els avenços de la geriatria: que la gent dura més que un cul de morter en un bancal i els hereus s'amogollonen. Així que el Rei ja ha resolt, molt en particular, els dolorosos dilemes amb els quals el poble pla afronta l'emergència, també anomenada conjuntura actual. L'entrevista és un gènere tan difícil que la majoria simplement renuncia a fer-la, ha passat més vegades.

Altres que també ho tenen clar són Don Pepe Bono i Don Eduardo Zaplana, de qui últimament només tenim notícies pel contestador automàtic. Sembla que aquests dos paladins volen crear una fundació per defensar la Carta Magna. Si donen tapa o no cobren inscripció i mensualitat, com en els col·legis de pagament, jo també m'apunto a complir i fer complir la Constitució, des de la cofa a la quilla, i en particular els articles referents a la sanitat, l'educació, l'habitatge i el treball per a tothom que, no sé si se n'hauran assabentat les seves senyories, ja estan faltant.

Comprenc l'entusiasme constitucional i transversal de l'eix murcianomanxec: a ells els ha anat francament bé, només cal veure la progressió dels dos galants en el que es refereix al nombre de vàlvules (del cotxe), d'hectàrees (de les finques), de blindatges (constitucionals, per descomptat) i d'implants (de cabells, que no de coneixement): Mazinger Z i Transformer. També podríem mirar les seves declaracions de la renda, però mai llegeixo ciència-ficció als matins. Vaja, que van més pinxos per la vida que un Sant Lluís. I ho ha aconseguit, el Zaplana, amb un discurs, dilatable a plaer, de llocs comuns i l'altre, més paroler, amb un conjunt de refranys, acudits i lapidacions més propis d'un mossèn que d'un campió del dret. Segur que la Cospe, així mateix molt ben encarrilada, s'hi apunta.