és ben sabut que no n'hi ha prou d'encarregar-se de tenir ben saludable el seu cos, d'exercitar-lo diàriament, d'alimentar-lo de manera nutritiva, de privar-lo d'agressions etíliques, de drogues o de tabac. És ben conegut que no n'hi ha prou de dormir vuit hores; que no es resol tot menjant sa; que no és suficient procurar que el cor estigui en forma. És ben documentat que amb visites continuades al metge no millora la salut, que amb revisions periòdiques no es fa tota la prevenció, que sempre, sempre, s'ha de comptar, en temes de salut, amb l'imprevist, amb l'atzar, amb l'accidentabilitat.

Tanmateix, tot i això, tot i la fortuïtat imprevisible de la vida, l'eina més eficaç per lluitar contra la majoria de les malalties (lleus i greus; curables i incurables) és la prevenció, és evitar passar-les, és prendre mesures, és fer-se revisions, alimentar-se sanament, practicar esport amb moderació i constància, no fumar, no beure alcohol, no consumir drogues... L'abundant literatura mèdica, paramèdica i de mercat sobre l'alimentació, l'esport, els hàbits sans, etc., que s'escriu, es publica i es consumeix és, per exemple, una mostra de la preocupació dels homes i dones per la seva salut.

Cada vegada hi ha més gent que acudeix als mercats ecològics. Ho fa empesa per un doble objectiu: ser respectuós amb la natura i alimentar-se sanament. Són productes del camp que en general presenten un aspecte deplorable, que són molt caducs i que necessiten abundant neteja amb aigua. No són lluents, ni llustrosos, ni temptadors. No persegueixen l'objectiu de competir en un mercat de productes idèntics. L'objectiu volgut no és agradar als ulls sinó posar-se bé al cos. Les garanties que ofereixen als clients estan relaciones amb la petjada ecològica, la traça seguida, l'absència de productes conservants i la proximitat entre l'origen i el consumidor. En qualsevol cas, valors allunyats de l'estàndard del consum general.

Cada vegada hi ha més persones que són clients d'establiments dietètics, de teràpies naturals, d'herboristes, etc., a la recerca dels productes més idonis, menys perjudicials, més beneficiosos per al cos. La utilització de productes naturals en lloc de productes químics i artificials obeeix precisament a la necessitat d'individualitzar-se, de procurar-se una alimentació d'acord amb la manera d'entendre la vida; amb la manera de combatre la corrupció que genera la dependència d'un negoci, d'uns guanys, d'un capital.

Justament, l'una i altra actitud (acudir als mercats ecològics; anar als establiments dietètics i naturals) posen de manifest una desconfiança ferma en l'alimentació, diguem-ne, convencional de la majoria de persones. Aquest recel no és gratuït. De tothom és sabut el tractament que reben vegetals i animals en conreus intensius i granges productives. En alguns hivernacles, tomates, pebrots, enciams i maduixes, són sotmesos a processos estressants, són protegits amb fertilitzants i adobs potents, són transportats amb neveres i frigorífics industrials. A les granges de bestiar, els animals són esclavitzats i obligats a produir en condicions penoses. S'engreixen ànecs fins a rebentar; s'inflen vedelles amb productes de dubtosa legalitat i segura immoralitat; s'obliga les gallines a pondre ous com una condemna...

La terapèutica natural (de l'homeopatia fins a la fisioteràpia, passant per l'acupuntura) i la seva penetració en diferents àmbits i capes socials mostra també una desconfiança, una malfiança, una prevenció cap a la medicina, diguem-ne, oficial. Hom creu que en els usos i formes que pren la medicina en alguns ambulatoris de la Seguretat Social s'hi practica més l'alquímia medieval (farmacopea i farmàcia) que la medicina hipocràtica; el receptisme, que la pràctica galènica.

Cada vegada hi ha més gent que practica amb assiduïtat i fidelitat esport; gent que surt a córrer o a caminar, que queda amb els amics per jugar a tennis o a futbol; gent que omple els gimnasos, que va amb bicicleta o a peu, que puja i baixa les escales i no agafa els ascensors, que fa excursions per la natura, que neda... L'esport, l'alimentació sana, l'ús de productes naturals, l'absència d'hàbits nefastos per a l'organisme (tabac, alcohol, drogues) estan dibuixant un home nou, vull dir una etapa diferent de l'evolució humana: de la supervivència a la sobrevivència, en podríem dir. Hom aspira a viure més i millor.

Tota aquesta preocupació per la salut individual que la gent practica en la nostra societat és, curiosament i paradoxalment, a l'hora de la veritat, poc productiva i poc eficaç. Els agents externs que no controlen els individus són autèntiques i serioses amenaces: la pol·lució, la contaminació, les radiacions dels telèfons mòbils... Què en farà una persona de menjar sa, de fer esport diari, de ser molt escrupolós en els hàbits higiènics i en la medicina preventiva, si viu tot el dia amb l'orella enganxada a un mòbil, treballa en un oceà d'ones wi-fi i rep l'estímul constant de 70 decibels les 24 hores del dia? Quin guany s'obté de consumir productes ecològics si es viu sota una antena de telefònica mòbil?

L'agressió que els nostres cossos pateixen diàriament de les microones electromagnètiques provinents dels milions de mòbils cel·lulars individuals i de les estacions base, no es coneixerà fins d'aquí uns anys, quan algú, com avui passa amb el tabac, asseguri els perills cancerígens que comporta. Fins llavors, s'haurà de confiar en la sort..., i una mica també en les autoritats. L'OMS va publicar un informe el 31 maig 2011, en que classificava la radiació del mòbil com un "perill cancerigen" i "possiblement carcinogènic en éssers humans". A Catalunya existeix des de 2005 un sistema per a mesurar els nivells de les radiacions emeses per les diferents estacions de base de telefonia escampades pel territori. A Girona, aquest control va ser un dels cavalls de batalla del regidor Enric Pardo. Saben els alcaldes de la nostra demarcació quines radiacions s'estan emetent des dels seus terrats i a través dels mòbils dels ciutadans? A veure si algú ens ho explica.